TOT COSTA

La nul·la empatia de la UEFA i el COI

Com deu ser la situació que vivim que els arxienemics Tebas i Rubiales es van posar d’acord que havien de suspendre la Lliga de futbol. No van ser dels primers a adonar-se de la gravetat de la situació, però reconeguem-los també que anglesos, alemanys i, sobretot, la UEFA encara els van anar al darrere. Els esdeveniments, no obstant això, se succeeixen amb tanta celeritat que avui ens trobem, esportivament parlant, en un estadi nou, segons el qual no podem descartar que les competicions que s’han hagut d’aturar ja no es reprenguin abans de l’estiu.

L’exseleccionador espanyol i ara entrenador del Mònaco, Robert Moreno, va explicar ahir a Catalunya Ràdio que veu probable l’escenari en què es declari nul·la la temporada. D’entrada podia semblar una mirada exageradament pessimista, però la FIBA va anunciar que les competicions de bàsquet internacional femení ja no es reprendran i el comissionat de la NBA no va descartar en absolut que la millor lliga de bàsquet del món també doni el curs per acabat.

Fins i tot sent optimistes, perquè la temporada de clubs de futbol -i això inclou les principals lligues estatals i les competicions europees- es pogués completar, caldria que la UEFA ajornés la celebració de l’Eurocopa que havia d’arrencar el 10 de juny. En aquest cas, les competicions aturades tindrien com a mínim un mes addicional, fins al 30 de juny, per definir campions, representants a les competicions continentals i equips que perden la categoria. Però els dinosaures de Nyon -i això que Ceferin és jove i havia de modernitzar les coses- no es reuniran fins dimarts per prendre l’única decisió possible, sobretot aquest any que l’Eurocopa estrenava format multiseu. Si tenim en compte que fins ahir no van suspendre el Barça-Nàpols i el Juventus-Lió, tot i que se sabia des de feia dies que els napolitans no podien volar a territori espanyol i que els juventins estan en quarantena, encara cancel·laran abans la Setmana Santa a Andalusia.

En la mateixa línia s’ubica el COI, que es resisteix a ajornar els Jocs de Tòquio tot i l’impossibilitat de disputar els tornejos preolímpics. Ja no ens hauria de sorprendre res d’un organisme que va tirar pel dret amb les cites de Munic i Atlanta malgrat els atemptats terroristes. I tampoc de la UEFA, que va permetre que es juguessin partits de Champions la nit que van esfondrar les Torres Bessones. I és que ni tan sols en un moment d’enorme desconcert global podem comptar amb l’empatia de dos dels principals organismes de l’esport mundial.