16/12/2017

21-D: tot obert

2 min

Arribem a la recta final de les eleccions catalanes més excepcionals des de la Transició: han estat convocades pel president espanyol després de dissoldre el Parlament i el Govern per decret, se celebren amb candidats a l’exili i la presó, sota una constant pressió judicial i amb la Generalitat intervinguda. Costa de creure que en altres democràcies de l’entorn això pugui arribar a passar. Però la nit del 21-D malauradament tot això no comptarà. Ni l’escandalosa falta d’igualtat de condicions amb què uns (l’independentisme) i altres (l’unionisme) hi concorren ni els precedents que han envoltat la cita seran tinguts en compte. Per molt atípic que sigui tot plegat, en qualsevol contesa al final el que compta és el resultat. I a hores d’ara tot està molt obert, tot és molt incert. Tot és possible.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La demoscòpia, abundosa aquests dies i no sempre coincident -és difícil ponderar el record de vot o preveure on se situarà la participació-, dibuixa un panorama amb les grans incògnites en l’aire. No està clar si l’independentisme repetirà la majoria absoluta i sembla difícil que assoleixi el 50% dels vots, però no és impossible. Tampoc queda clar quin serà el partit més votat: en aquest cas sembla que la competència final és un frec a frec entre Cs i ERC. Per la cua, es manté el dubte de si PP o la CUP quedaran en última posició. I en les posicions intermèdies, sembla que JxCat supera el PSC, i el PSC els Comuns, els únics que estan al marge dels dos blocs. En tot cas, el nivell de mobilització de cada bloc serà decisiu per decantar el resultat. Caldrà veure fins on arriba el despertar de l’unionisme i si realment l’indepedentisme va massivament a les urnes. I caldrà veure si tot plegat serveix per formar un govern estable, cosa gens clara. Si Cs quedés primer, per primer cop s’imposaria un partit de fora de la tradició catalanista, cosa que tindria un significat o un altre en funció de si l’independentisme aconsegueix o no la majoria absoluta. Si, en canvi, ERC s’imposés, i a més es mantingués o consolidés la suma amb JxCat i la CUP, el repte del nou país tornaria a agafar força, tot i que seguiria topant tant amb la justícia com amb la intransigència política d’un Estat que ja ha advertit que està disposat a mantenir la intervenció de la Generalitat, cosa que diu molt del seu tarannà democràtic. Perquè, en efecte, ara mateix res no garanteix que el resultat serà acceptat políticament per totes les parts.

stats