Sense objectius
Torno d’una setmana en què he tingut oportunitat de reunir-me, en diverses ciutats, en cinc ocasions, amb petits i grans empresaris i amb directors d’empreses que estan al capdavant d’un negoci.
D’aquestes trobades, m’he endut molts aprenentatges de com estan afrontant les empreses aquesta situació tan inesperada d’inflació, problemes de subministrament, augment dels costos energètics i guerra a Ucraïna. De tots aquests aprenentatges avui en vull compartir un: és impossible per a les empreses fixar objectius.
La veritat és que fa anys que les empreses han anat reduint l’horitzó temporal en què es planifiquen. Primer van ser els objectius a cinc anys; darrerament ja només es feien plans a tres anys, i fa relativament poc que quan pregunto a un grup de directius em diuen que ja només fan plans a un any vista. Això sí, plans establerts la primavera de l’any en curs i revisats a la tardor, pocs mesos abans d’acabar l’exercici. Però ara ja ni tan sols això. Les empreses estan fixant objectius mensuals i, en alguns casos, setmanals. Potser penseu: i quin és el problema?
Doncs el problema és que quan una empresa no planifica, quan no és capaç de fixar objectius, tendeix a no contractar personal. Tendeix a la subcontractació. La recent reforma laboral limita molt els contractes temporals, però és possible establir contractes mercantils amb proveïdors i autònoms. L’estabilitat que la reforma laboral va voler impulsar és impossible en moments d’incertesa majúscula. Els empresaris m’explicaven que mai havien viscut una situació com aquesta. No és que siguin pessimistes ni optimistes. No té res a veure. És, senzillament, que estan completament desarmats, desorientats. I, per tant, no volen agafar compromisos ni fixar cap mena d’objectiu més enllà d’unes setmanes.
El món sempre ha estat incert. L’estabilitat no existeix pas. Però sí la sensació d’estabilitat i la percepció de certesa, que s’han esvaït per complet. Assistim a una etapa empresarial en què l’estratègia és l’adaptació, la resiliència i la flexibilitat. La força dels equips i el talent com a eines per afrontar el que vingui. A les escoles de negocis ens van ensenyar que el primer de tot era l’objectiu i que d’aquí emanava tot. L’objectiu, ara, senzillament, no hi és.
