11/12: Obrir o morir

Alguns sectors del comerç s’han manifestat contra tancaments obligats amb motiu de la pandèmia que els afecten, amb lemes del tipus “Obrir o morir”. Mereixen ser escoltats. Vull dir que no em semblaria just que ho esbaldíssim dient que són les reclamacions egoistes d’uns gremis que posen la seva economia per davant de la salut de tots o les proclames imprudents de qui no valora prou el risc de la malaltia. Si fossin això, les autoritats en podrien passar olímpicament, amb raó. Però si més no algunes d’aquestes demandes venen a dir una altra cosa, o si més no jo les interpreto així. Vindrien a ser una petició a les autoritats de filar prim, de tenir present que la casuística és molt variada i que les mesures massa generals, que semblen justes perquè són per a tothom i prudents perquè són absolutes, corren el risc de tractar igual coses diferents. Ni tots els llocs són iguals, ni tots els comerços ni tots els bars. No es pot fer, és obvi, una legislació a la mida de cadascú. Però tampoc no és ni just ni prudent posar-ho tot al mateix sac. És més complicat filar prim que prendre mesures universals. Però val la pena, sempre posant la salut per davant, filar prim i ajudar. Per intentar evitar també la situació dramàtica de l’obrir o morir.