Qui ocuparà l'espai que deixa el PSC?
L'epíleg maragallista que ara vivim és un pas més en el procés autodestructiu del PSC. Qui ocuparà l'espai que deixi el partit? Els catalanistes històrics que l'abandonen -o l'abandonaran- semblen incapaços de forjar una alternativa plausible. La decisió la prenen tard i els agafa cansats. S'entén: no era fàcil baixar d'un cavall fins fa poc guanyador, al qual han dedicat els millors anys de la seva vida. Llavors, ¿l'espai l'ocuparà ICV-EUiA? No, està massa connotada cap a l'esquerra alternativa i, per tant, té un sostre electoral obvi. Tampoc està clar que ERC sigui l'opció: tot i els esforços per reubicar-se en la centralitat, arrossega una feixuga història caïnita que li resta punts; té alguna opció, però no li serà fàcil. I el PP? Des de la carta espanyolista, té encara un marge de creixement, però petit, i en cap cas central dins la societat catalana. La conclusió és òbvia: qui ho té millor per ocupar el forat més o menys gran que deixi el PSC és el gran rival de tota la vida, CiU. Amb una condició: fer creïble un discurs social, com per exemple intenta Xavier Trias a Barcelona. Si CiU sap centrar-se, si sap matisar el credo liberal i presentar el tot just estrenat sobiranisme com una qüestió de benestar i justícia social, pot mossegar en aquest electorat central. És una qüestió d'oportunitat, però s'ho han de creure. Això sí, el duríssim context d'ajustos no hi ajuda.
