Una oferta que no es pot rebutjar
Un dels eufemismes més bonics sobre Eurovegas és el que presenta el macroprojecte de mister Adelson com "un centre de congressos", que és una cosa que sona com seriosa i que, en qualsevol cas, queda molt millor que altres expressions més vulgars, com per exemple putiferi . Tot i que, encara que no ho sembli, en realitat no estan tan lluny: no és cap secret que les meretrius i els bordells barcelonins fan els seus millors calaixos quan, oh coincidència, se celebren a la ciutat certes convencions i congressos (que, com és de raó, reclamen la seva corresponent oferta complementària).
Tampoc no acaba de quedar gaire clar que la construcció d'un centre de congressos requereixi modificacions legals en matèria de tabac, estrangeria i menors, com reclamava despús-ahir el conseller Mas-Colell. Tenint en compte que el palau de congressos d'Eurovegas tindria -segons diuen- capacitat per a 10.000 persones, seria aconsellable que no es posessin a fumar totes alhora, que després no hi ha manera de traure l'olor de la roba. ¿I de quina mena seran les convencions i els congressos que tenen previst de celebrar-hi, que la llei no hi permet la participació de menors? O el que és més inquietant: què vol el senyor Adelson que hi vagin a fer, els menors, al seu respectabilíssim palau de congressos? Per si de cas, si el projecte tira finalment endavant, apartin (literalment) les criatures. No direm res sobre les modificacions que caldrien en la legislació sobre estrangeria, perquè ja endevinem que els immigrants (i les immigrants) acudirien a Eurovegas principalment per practicar-hi la immersió lingüística.
Poca broma de tota manera amb el projecte de l' amigo Adelson, sobretot quan ni més ni menys que el director de l'Oficina Antifrau, el senyor Daniel de Alfonso, l'ha descrit, en una mena de rapte místic, com "una inversió eterna per a Catalunya que no desapareixerà mai". Una inversió eterna, carai: com aquell que diu, una versió nostrada del paradís musulmà, amb les seves setanta hurís per barba. El nirvana de la iniciativa inversora. Ara bé, tractant-se, com se sol dir, de l'ofici més antic del món, potser sí que és veritat que seria una inversió que no desapareixeria mai. Se sap que la prostitució encapçala el rànquing de productivitat de l'economia submergida: entre 12.000 i 18.000 milions d'euros a l'any només a l'estat espanyol (altrament dit Espanya). Per què no fer aflorar tot aquest dineral a la vora del Llobregat? Al cap i a la fi, les dones i el joc són diversions innocents, com afirmava Vito Corleone.
En fi, que si ho diu el conseller Mas-Colell, hem de creuar els dits perquè es facin les modificacions que calgui per complaure el bo d'en Sheldon. Però ja que ens hi posem, no ens aturem en minúcies i emprenguem les reformes legals necessàries per posar-nos de debò a l'altura del magne centre de congressos: port franc i secret bancari, per començar. No cal que agraeixin el suggeriment; el faig per patriotisme.
