Onada de canvi climàtic
Això ja no és una onada de calor. És una onada de canvi climàtic. Els països del G-20 són totalment responsables del delicte ecològic que ha suposat gairebé dues dècades d’incompliments de pactes internacionals. El Protocol de Kyoto se l’han passat pel forro la gran majoria. I ara tenim onades de morts per calor arreu del món, onades d’incendis, onades d’inundacions i temperatures insuportables per als animals, per a la vegetació i, en definitiva, per a l’equilibri del sistema biològic d’aquest planeta que ens acull.
Potser tenia raó Sarkozy quan deia que calia modificar la forma com computem el creixement econòmic i afegir al PIB indicadors sobre felicitat, benestar o taxa de suïcidis. Se’l van prendre de broma i llavors es va posar de moda el PIB de felicitat del regne de Bhutan, un dels països més pobres del món.
Doncs potser en aquest PIB hauríem d’incloure-hi una sèrie de components que fessin referència al medi ambient, perquè mesurar l’economia amb uns diners i activitat que de poc poden servir si es destrueix el medi ambient pel qual aquests diners i activitat s’han de sostenir ja em direu quina utilitat té.
Economia prové del grec (oikonomia ) i vol dir “l’administració de la casa”. Però què és la casa? Aquesta potser és la gran pregunta. La casa ja no és la hisenda de l’agricultor, no és la fàbrica de l’industrial, no és ni tan sols l’erari del país. La casa és, a aquestes altures de la història de les civilitzacions, el nostre estimat planeta Terra. Tot transcorre aquí. Les invencions, el desenvolupament i, per descomptat, l’economia. I, per tant, administrar la casa vol dir, en un món globalitzat, administrar el planeta. Incloent-hi recursos, població i clima. La tan comentada sostenibilitat no fa referència només al medi ambient. Fa també referència a l’economia, que només és sostenible quan l’entorn en el qual té lloc és sostenible.
La situació és d’emergència real. Potser aquesta crisi energètica arran de la guerra d’Ucraïna és un moment per repensar el model energètic no només europeu sinó global. Les emissions han de reduir-se molt significativament, necessitem urgentment un canvi de model energètic global o aviat els costos humans, naturals i econòmics seran inassumibles.
