Els ovnis i el PSC

Existeixen homenets verds amb cametes hexagonals ballant un twist sideral? ¿Viatgen amb naus ou ferrat sucant trossos de pa intel·ligent? Encara no en tenim resposta. Però, sisplau, veniu, perquè estem sols. Sí, estem decebuts, selenites. Ara sabem que l’exèrcit espanyol va investigar dos ovnis a Lleida el 1968 i el 1971. Res de res. No vau deixar ni una trista molla d’ectoplasma. Però per què vau venir aquells anys?

EXTRATERRESTRES, us rebem amb alegria. Els setanta són anys de bufet lliure de confusió (ho retrata la novel·la d’en Ferran Sáez Les ombres errants ). Hi ha diaris amb seccions d’ovnis. La droga. El plof marxista, el punkisme enllustrat... Zombis deambulant en una pell de xai degollat i caducat. La mort de Franco augmenta aquella cerimònia de la confusió. Ningú entén res. La boira de cigarret aterrant a les ulleres d’ombra de la Transició en despatxos de bombetes de 10 watts. Potser hi havia portades de senyoretes despullades venent cireres però la radiografia mostrava un cinema expressionista de Nosferatu de pernil ibèric. Llums i ombres: confusió. També n’hi va haver en el naixement del PSC el 1978. La pega industrial per-a-tothom unia el Partit Socialista de Catalunya-Congrés; el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE. En fi, s’empegaven els socialistes catalans i espanyols. Una història encara per explicar. Tensions. Plors. Dolors. I fotos de rialla de resina química. Hi havia alguna cosa extraterrestre.

El PSC adhesiu tenia la missió d’empegar Catalunya

LA FEDERACIÓ CATALANA del PSOE sempre havia estat una mica ovni. Nascuda a finals del segle XIX, hi havia gent que deia que l’havia vist. Però quan apareixia, pam! Escissió. Sonada, com la del 1923. Els catalanistes els hi diuen: nosaltres no som d’eixe món, i munten la Unió Socialista de Catalunya. La prova del carboni 14 diu que a les eleccions al Parlament català de 1932 la Federació Catalana del PSOE va treure... 500 vots. Després ja ni es va veure. El PSUC, el 1936, la va abduir. I com un ovni va tornar a aparèixer als setanta, selenites, activada pel règim de la confusió i la transició-pansició. Però el PSC adhesiu tenia la missió d’empegar Catalunya. Havia de triomfar a les eleccions a la Generalitat de 1980, però guanya CiU. Ho va explicar clarament i lliurement un dels analistes més cristal·lins d’aquells anys, Jaume Lorés (escriptor, periodista i militant socialista): “El PSC, ofès per la derrota, es negà a entrar al Govern de Convergència malgrat els requeriments que va rebre. No va saber comprendre que una gran part dels vots que havia perdut en mans de Convergència i sobretot d’Esquerra Republicana eren uns vots de càstig per la seva manca de credibilitat, en tant que partit sobirà, respecte del PSOE”. Genètica immutable.

EL PSC HA TINGUT un poder sideral a Catalunya. Ha tingut èxits galàctics. Però aquell gen... Ja fa uns anys que el PSC va començar a ser cada cop més extraterrestre. Molts votants socialistes han quedat abduïts. Ja no hi són. Un partit també és un estat d’ànim. I no hi ha ànima PSC. És el que té la cola industrial antinatural. Al final es desenganxa. No es pot empegar el que no empega. Ara el PSC diu no a Rajoy. I el PSOE, un sí abstingut a l’Espanya de falsos bocins empegats per força i que diuen que són un gerro uniforme. Veurem què passa amb el PSC-PSOE: ruptura, divorci, expulsió, noves formulacions, combinacions, permutacions... Ja ho veurem. Però faci el que faci el PSC, i passi el que passi, li ha arribat el dol permanent. Aquell Dol galàctic del videoclip del grup lleidatà El Petit de Cal Eril. S’hi veu una Segarra plena de pseudoovnis. I canten: “Callen els pares. Ploren les mares. Moren les filles. I riuen les àvies. Ja no plou mai...” Sí, aquí no plou. Som a la galàxia. El PSC ja està en una fase selenita: ovnis per a Espanya. Un sentiment eternament i plenament català: som extraterrestres no reconeguts. Benvinguts a l’hiperespai.

Més continguts de