Un país determinant i a l'altura
Av iat farà deu anys que Xavier Roig va publicar Ni som ni serem , un llibre que vaig trobar provocador i il·luminador alhora, i que no goso rellegir per por de deprimir-me veient com hem desaprofitat la dècada. Feia obrir els ulls sobre una cosa elemental i de la qual presumim però a la pràctica oblidem: la necessitat de mirar cap a Europa, cap al món, de ser ambiciosos. L'exercici de comparar els vols internacionals d'aeroports europeus amb els del nostre, que per desgràcia sempre han estat fàcils de comptar, era demolidor.
Cada cop que hi ha notícies sobre el Prat, com ahir, queden subjectes a interpretacions, lectures i serrells pendents. Hem creat nou vocabulari per matisar si hi pintem alguna cosa, lluitant ara pel pes determinant. Ja que parlem d'avions, tinguem una mirada aèria: determinant ho ets o no ho ets, i malament si ho ets una mica. Determinant és veure on érem fa deu anys, on som ara i què necessitem per ser realment amunt d'aquí deu anys. No ens distraguem amb declaracions i lectures: cal llegir el plafó de sortides i arribades i veure quants vols hi ha, on van i d'on vénen, i comparar-los amb els de les grans capitals. El que serà determinant és aconseguir un aeroport a l'altura de Barcelona i del país que ens enlairi i ens faci atractius per al món. Un país que vol ser emprenedor el primer que ha d'emprendre és el vol. La pregunta és: volem o no volem?
