Paladins de les llibertats
De sobte la dreta castissa i profunda i la seva infatigable premsa han descobert que els preocupen les llibertats ciutadanes i clamen per les seves, que consideren amenaçades pel confinament. Són els que no fa tant consideraven que el confinament s’havia de fer a la xinesa, per imitar-ne la mà dura, tot i que una mica abans havien ajudat amb entusiasme a difondre una bafarada d’odi contra els xinesos, que segons ells s’havien inventat el virus en un laboratori de Wuhan, entre plat i plat de sopa de ratapinyada o de pangolí. Són els mateixos, també, que -sens dubte enduts pel seu amor per les llibertats ciutadanes i els drets civils- van aprovar quan governaven la llei mordassa, a partir de la qual s’han aixecat la majoria d’actes (sancions) contra els que han infringit el confinament, cosa que ara genera dubtes sobre si aquestes sancions són procedents o no.
Sigui com sigui, ara resulta que els que detesten la llibertat dels altres s’alcen com els seus defensors, tot i que això no passa només ara ni tan sols aquí. Donald Trump, quan no anima els seus conciutadans a injectar-se productes químics, també dona suport a les manifestacions que hi ha hagut en diversos estats en defensa de “la llibertat” (i en contra de les mesures contra l’epidèmia, a pesar que els EUA siguin el país on ha colpejat més fortament). Sens dubte, qui ha anat més lluny en aquesta línia és el brasiler Jair Bolsonaro que, de tant que s’estima la llibertat, s’ha declarat partidari d’un cop d’estat militar, precisament per defensar-la. Ja hem dit que això és una constant: la ultradreta, la dreta extrema, l’extrema dreta i totes les variants del neofeixisme es caracteritzen per presentar-se com a ardents valedors de la llibertat. Després, quan s’examina amb una mica més d’esment el seu discurs, resulta que el que defensen no són llibertats sinó privilegis: de classe, de raça i de gènere, que solen confluir tots en ells mateixos i en les elits que representen (si fan populisme és perquè saben que hi ha una part àmplia del poble que es deixa entabanar fàcilment amb la idea de fer-se agradables als amos: cerquen el vot de la ciutadania que vol ser manada, i aquesta ciutadania és nombrosa).
L’estat d’alarma imposat pel govern d’Espanya ha comportat una dura retallada de llibertats, que encara no sabem fins quan durarà. És imprescindible que siguem vigilants i exigents amb la restauració d’aquestes llibertats i en el seu millorament, començant per la promesa pendent de derogar la susdita llei mordassa. Però al mateix temps és igualment imprescindible que la nostra exigència no pugui ser utilitzada per la dreta casposa de Casado i Abascal, i la dreta disfressada de Ciutadans, per donar-se impuls i presentar-se com a abanderats de lluites en les quals ells són exactament a l’altra banda. La foto de Casado davant del mirall d’uns lavabos ens pot semblar ridícula, però cerca això. I ja en tenim prou experiència per estar-ne avisats, de com els ho posem en safata. Després tot són exclamacions.
