12/04/2015

Un palau, la darrera herència de Matas

2 min
L’expresident Matas, involucrat personalment en el projecte, amb l’arquitecte guanyador, Patxi Mangado.

PalmaEl palau de congressos de Palma és la darrera herència de Jaume Matas. Una ‘macroinfraestructura’ que l’expresident projectà fa onze anys, l’adjudicà en els darrers mesos del seu mandat i que finalment només obrirà les portes a principis de l’ any que ve, després d’haver-hi invertit gairebé 125 milions d’euros públics. Ara es donarà en concessió al grup Barceló que, per això, pagarà un lloguer anual 1,7 milions fins al 2052 i que es reservarà una opció de compra sobre l’hotel annex.

El palau de congressos era un projecte de Matas i ja l’havia adjudicat al grup Barceló abans de deixar el poder. Ho va fer el febrer de 2007, també pocs mesos abans de les eleccions i després d’embarcar en el projecte altres grans empreses turístiques. Es configurà així una UTE integrada per Barceló (50%) -que a canvi de la seva aportació es quedaria la gestió de l’hotel annex-, Globalia (20%), Sampol (15%) i Iberostar (10%), a més de la constructora Acciona (5%). La UTE guanyà el concurs que es va fer llavors.

Matas presentà com a seu el projecte durant la campanya, va fer costat als guanyadors i es retratà amb ells en un acte a la Cambra de Comerç on va dir: “No queda un altre camí als poders públics que donar suport, amb projectes com aquest, perquè la iniciativa privada es pugui desenvolupar en plenitud i en benefici de tothom”. Matas va perdre finalment el poder, però l’esperava ser contractat pel grup Barceló, a través de Crestline, una filial de gestió hotelera als Estats Units. Això, fins que començaren les investigacions judicials sobre ell.

Aleshores, Globalia, Sampol i Iberostar abandonaren successivament les seves participacions al palau de congressos. Barceló assumí de manera momentània aquests paquets accionarials, fins a tenir-ne el 95%, però el canvi de govern que també s’havia produït a l’Ajuntament de Palma li acabà servint d’excusa per abandonar el projecte.

Ordres a De Santos

El grup Barceló argumentà així, el juny de 2009, que les obres duien camí de patir un sobrecost de 30 milions d’euros que no pensava assumir i que el nou Consistori, presidit per Aina Calvo, havia introduït canvis sobre el projecte aprovat. Aquesta qüestió esdevingué clau perquè el palau de congressos i l’hotel s’havien projectat en un solar que no era de titularitat municipal. L’exregidor d’Urbanisme Javier Rodrigo de Santos, en una de les dues confessions fetes davant el fiscal Horrach, declarà que Matas el va cridar al despatx i li va ordenar que modificàs el projecte i es posàs d’acord amb l’exconseller i president de Gesa en aquell moment, Tolo Reus, per decidir la ubicació de la construcció del palau. L’exregidor apuntà que Reus actuava “per interès particular” en nom de Matas.

stats