Publicitat
Publicitat

Un papa per a tothom

Tots sabem que el papa Francesc s’interessa molt pels marginats, però ¿us heu adonat que la seva compassió supera la barrera de les espècies? Ha insinuat que els animals aniran al cel i que a la Mare de Déu li fan molta pena els patiments del bestiar maltractat.

Ha escrit: “La vida eterna serà una experiència compartida d’admiració, en la qual cada criatura, resplendentment transfigurada, ocuparà el lloc que li correspon”.

Comparteixo la seva convicció que els gossos van al cel; no hi ha dubte que el cel s’empobriria si no hi hagués gossos. I és emocionant veure que l’empatia d’un líder espiritual va més enllà de la vídua i l’orfe i s’estén, per exemple, a un lloro (una vegada Francesc va beneir el lloro d’un home que havia fet de stripper ).

D’aquí un moment tornarem a parlar de l’empatia de Francesc amb els animals. En un sentit més ampli, però, aquesta compassió sense límits és el que l’ha convertit en un personatge tan popular, fins i tot entre els no catòlics. Perquè vet aquí que s’ha produït una ironia fantàstica: el Papa és venerat fins i tot per nombrosos ateus.

El teló de fons és que el cristianisme com a marca està molt desprestigiat a causa de les guerres ideològiques, els telepredicadors hipòcrites i fatxendes, i la sensació que els líders cristians han dedicat més temps a condemnar els homosexuals (de qui Jesús no va parlar mai) que no pas a ajudar els necessitats (la passió de Jesucrist). Hi ha joves que fins i tot han arribat a rebutjar l’etiqueta de cristià i es fan dir seguidors de Jesucrist. Té menys connotacions negatives.

De tota manera, em pregunto si aquesta ombra no comença a esvair-se. En el món protestant, el relleu ha passat a líders evangèlics que estan menys interessats en les guerres ideològiques, i el mateix pot començar a passar al catolicisme durant el papat de Francesc. En el discurs que va fer dimecres, quan va visitar la Casa Blanca, es va centrar un cop més en el canvi climàtic, el medi ambient i els immigrants.

Els nostres personatges públics solen ser uns narcisistes totalment absorts en la consecució del poder. I vet aquí que enmig d’aquesta panoràmica irromp el papa Francesc, pròxim als desvalguts i interessat en temes com el canvi climàtic i el tràfic de persones, que afirma: “M’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada perquè ha sortit al carrer que no pas una Església malalta a causa del seu tancament”.

Richard Stearns, president de World Vision, una ONG evangèlica, es refereix a aquesta cita i diu que les paraules de Francesc s’haurien d’extrapolar a les altres confessions.

“M’ha afligit profundament el mal que aquests últims anys han fet a la reputació del cristianisme els cristians que s’enfronten amenaçadorament als representants del progressisme”, afirma Stearns. “Potser la definició més breu de Déu a les Sagrades Escriptures és la de l’apòstol Joan (1 Jn, 4, 8): «Déu és amor». El papa Francesc mira d’ensenyar al món la simplicitat d’aquesta idea revolucionària”.

I Deborah Fikes, de l’Aliança Evangèlica Mundial, ho expressa així: “Com a evangèlica nord-americana, estic totalment decebuda en veure que els líders de la meva confessió religiosa han perdut de vista com ha de ser un autèntic testimoni cristià; crec que el Papa l’encerta de ple, i això està influint sobre els catòlics i els protestants, inclosos els evangèlics”.

L’entusiasme que provoca el Papa té a veure tant amb el to com amb la substància del que diu, tot i que comparteix molts dels valors socials conservadors dels seus predecessors. Per a mi, entre els canvis més sorprenents que van més enllà del to, n’hi ha un que gairebé no ha cridat l’atenció: les seves reivindicacions dels drets dels animals.

“Hem de rebutjar enèrgicament la idea que la nostra creació a imatge i semblança de Déu i la concessió a l’home del domini sobre la Terra justifica una dominació absoluta d’altres criatures”, afirma en la seva encíclica sobre el medi ambient. “A la Bíblia no hi cap un antropocentrisme tirànic”. Hi ha molts passatges d’aquesta mena, incloent-hi una advertència contra els experiments innecessaris amb animals.

Seria un error dir -com ha fet un grup de defensors dels drets dels animals- que el missatge del Papa és “feu-vos vegans”. A més, no queden clares les seves conseqüències pràctiques. Bruce Friedrich, de l’organització Farm Sanctuary, ha demanat al Papa que, per passar de les paraules als fets, faci que la cafeteria del Vaticà sigui vegetariana; no crec, però, que hi hagi possibilitats immediates que ho faci.

Sigui com sigui, el papa Francesc crida incansablement l’atenció sobre els que no tenen veu, tant si són bípedes com quadrúpedes, i això és una novetat.

Diuen que, una vegada, Pau VI va consolar un nen dient-li que tornaria a veure el seu gos al cel, però Benet XVI ho va desmentir.

Charles Camosy, un teòleg catòlic de la Universitat de Fordham que ha escrit un llibre sobre la teologia de la protecció dels animals, diu que l’encíclica de Francesc d’aquest any, un cop revisada detingudament, constitueix la primera declaració oficial de l’Església catòlica sobre la possibilitat que els animals accedeixin a la vida eterna. Camosy afirma que és una fita, tot i que diu que també li hauria agradat que el Papa aclarís quines obligacions morals tenim, per exemple, respecte als conflictes entre porcs i mosquits.

La immensa empatia del Papa beneficiarà els pobres, els refugiats i potser, amb el temps, els animals que maltractem a les granges industrials. Però té més conseqüències. La seva humilitat i la seva compassió també beneficien la reputació del cristianisme: contribueixen a transformar-lo perquè deixi de ser el dit acusador i esdevingui la mà amiga.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT