El paper dels mitjans davant l'onada de depressió pel covid

BarcelonaUn dels principals problemes de la salut mental és l’estigma que comporta i, per tant, el silenci que l’acompanya. Els mitjans poden contribuir de manera decisiva a l’eradicació de clixés falsos. El covid ha posat en primer pla les depressions i l’ansietat, així que l’observatori anual que elabora l’entitat Obertament sobre el tractament que fem els periodistes sobre la salut mental recull aquest efecte. L’ampolla mig plena: no hi ha tanta insistència en relacionar alteracions mentals i violència, ja que la depressió s’associa a altres efectes. Sí que se segueix parlant molt en tercera persona: només el 16% dels articles analitzats contenien un testimoni i per això Obertament reclama que es mostrin més aquestes realitats silenciades. I és veritat que sovint costa de trobar persones que en vulguin parlar, però la mateixa entitat s’ofereix de mitjancera per poder contactar amb persones que pateixen algun d’aquests trastorns. Quan es parla de la depressió, només una de cada tres notícies té un to positiu i només una de cada cinc explica el context social estigmatitzador. Això sí, en tres de cada quatre notícies es parla sobre l’origen de l’ansietat o la depressió. Una mesura que he vist en mitjans anglesos, i que es podria importar, és la d’enllaçar recursos sobre salut mental –informació i centres d’ajuda– en aquelles notícies que aborden la qüestió.

De l’estudi, una de les conclusions que em semblen més rellevants és la que demana que no es frivolitzi amb la depressió. Notícies com les del Blue Monday, el presumpte dia més trist de l’any, poden fer creure que això d’estar deprimit és només trobar-se una mica xof perquè hi ha poca llum i ha acabat el cap de setmana, quan es tracta d’una condició molt més seriosa i incapacitant.