14/12/2017

La paradoxa del PP: primera força a Espanya i última a Catalunya?

2 min

Ho fan sense fer soroll i mantenint l’administració en standby, però avui qui governa a Catalunya és el PP, una força que a les eleccions del 27-S va treure un 8,5% dels vots. Ho fa en virtut d’una lectura abusiva de l’article del 155 de la Constitució que li permet controlar tots els ressorts del poder. Però aquest partit que va cessar el Govern legítim, va dissoldre el Parlament i controla els departaments de la Generalitat a distància, no és capaç de convertir aquest immens poder en suport electoral. Les enquestes auguren que el PP pot quedar l’últim a les eleccions del 21-D, per darrere de la CUP, i convertir-se definitivament en una força marginal a Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El pànic s’ha estès entre les files populars fins al punt que han decidit treure el santcristo gros i encomanar-se a Mariano Rajoy. L’enfonsament del PP és paral·lel a la puixança de Ciutadans, que ja els va superar el 2015 i que ara amenaça de deixar-los amb un suport residual. Com explicaria Mariano Rajoy als seus socis europeus que després d’aplicar el 155 i aconseguir el control efectiu de les institucions catalanes hagi rebut un càstig tan sever de l’electorat català? Sens dubte el president espanyol tindria moltes dificultats discursives. I el seu projecte de cara a Espanya també quedaria tocat, ja que hauria quedat totalment deslegitimat com a principal partit espanyol. Com pot un partit erigir-se en el garant de la unitat d’Espanya quan és gairebé inexistent a Catalunya? Com podria afirmar que ell ha salvat els catalans quan aquests li han girat l’esquena?

Del mapa resultant del 21-D a Catalunya només hi ha una certesa: no tindrà res a veure amb el mapa polític espanyol. Fins i tot en el cas que guanyés una força espanyolista, no seria la que és hegemònica a Espanya, sinó que seria la quarta -per darrere del PP, el PSOE i Podem- i seria un partit, un detall gens irrellevant, nascut a Catalunya. Fins a aquest punt arriba el fet diferencial.

Amb aquest panorama no és estrany que el PP intenti salvar els mobles mobilitzant l’electorat més espanyolista i conservador. Però res del que faci podrà evitar que el 21-D es confirmi la sensació que el PP, malgrat ser el partit de govern a Espanya, és a Catalunya un etern actor secundari, menystingut fins i tot per la majoria de votants unionistes.

stats