Quan el pare no té pa

Parlo amb una mestra que m’explica les dificultats que els docents estan tenint per educar l’alumnat seguint tots els protocols sanitaris. Però diu que el que més l’amoïna no és ella, sinó els pares de la canalla. Molts s’han quedat sense feina i depenen dels subsidis públics o de la solidaritat de parròquies i ONGs per posar cada nit un plat calent a taula i pagar els rebuts a final de mes. Trobar una feina, per precària que sigui, està convertint el seguiment de les notes i el comportament escolar dels seus fills en la menor de les seves preocupacions, i quan truquen a aquests pares, els noten amb el cap a una altra banda. L’estat d’ànim amb què aquest alumnat arriba a l’escola no és el millor, és clar. Les conseqüències de la pandèmia ja formen una cadena inacabable i la convivència familiar n’és una baula dolorosa.

La Gran Recessió i la crisi del covid: radiografia de dos xocs