23/07/2021

Els dos pares de la Dikeledi (basat en fets reals)

2 min

Són dos pares moderns, en Jordi i en Paco, com hi ha món. La nena, que ara ja no és una nena, perquè té quinze anys, els va demanar, als dotze, una tercera arracada a l’orella, i els dos pares, que porten arracades a l’orella, li van dir que sí, que moníssima, i tant, anem a fer el forat de l’arracada, Dikeledi, filla. Va ser la primera de la classe en portar arracada. Després va demanar els cabells de color rosa i aquí els dos pares no es van posar d’acord. En Jordi deia que tenia els cabells massa bonics (arrissats i negres) per fer-los malbé amb tint i en Paco, en canvi, deia que si la nena volia els cabells roses que se’ls fes, i que ja se’ls tallaria si se’n cansava. Se’ls va fer.

Llavors, la Dikeledi, la nena, va demanar uns pantalons d’aquests tan curts que ensenyen les galtes del cul i els pares van fer el cor fort i van dir que sí, que ensenyés mig cul, què hi farem, totes ho fan, hem d’entendre que... Un mes més tard, va demanar sabates de plataforma, i tot i que els pares les consideren de Frankenstein, li van comprar les horribles sabates. Va ser la nena més sinistra de la classe, i els seus pares, els més envejats, perquè a part de simpàtics ho troben tot bé i no es neguen a les coses, com els pares de la Dora, o la mare de la Carla. La Dikeledi va canviar els cabells roses pels cabells blaus, va abandonar la sinistralitat i va viure una curta etapa en què es va vestir segons la cultura africana d’on prové (les sabates van ser dutes a un contenidor de Roba Amiga). Però ara diu que ha canviat, que en realitat és punk, i que li agradaria tenir unes mitges estripades i rapar-se al zero. Els pares, sorprenentment d’acord, li diuen que mitges estripades perfecte, perquè seran un estalvi, però que rapar-se al zero ni de broma.

La Dikeledi se’ls mira amb reprovació. “Ja sabia jo que éreu uns carques”, fa. “Sembleu moderns i enrotllats i sou tan antics com els altres pares de la classe”. Agafa aire i els etziba: “Sabeu què sou? Sou uns... uns homopatriarcals”.

Empar Moliner és escriptora
stats