I si parlem de l'interventor del tren?

Les metàfores amb vaixells i capitans són útils fins que deixen de ser-ho per esgotament. No serien millors canviant de transport, per això proposo que parlem de trens però que ho fem en sentit real, gens figurat. Mai li agrairem prou a Germà Bel que ordenés de manera tan contundent el mapa ferroviari espanyol, tant el de construccions com el d'intencions, perquè un cop entès de què va tot plegat, cada nova evidència ens ajuda a saber on som, i on no anirem mai a aquest pas i amb aquests conductors. Hi ha una cosa pitjor que l'error estrepitós de l'AVE per a tothom i el malbaratament indignant en alguns trajectes sense solta ni volta. Molt pitjor. I és la persistència en l'error, en plena crisi, i prioritzant-ho davant del corredor mediterrani. La trampa és monumental perquè al mateix temps que es justifiquen les retallades per imposició europea (i m'ho crec) es decideix ajornar inversions a les quals Europa hi veu futur i gastar en despesa sense viabilitat, que fa anys era un caprici i ara és una indecència. No entenc com es pot fer servir l'amenaça d'intervenció per retallar, i al mateix temps ignorar el clam europeu a l'hora de prioritzar línies. Quan encara no sabíem què volia dir ser intervinguts o rescatats ja sabíem que hi ha una figura, l'interventor del tren, que sap quins vagons van plens i quins van buits. Que faci els mapes ell, segur que té més seny.