El pas endavant d'Alemanya per sortir de la crisi
La Unió Europea estava ahir pendent de la decisió del Tribunal Constitucional alemany, que s'havia de pronunciar sobre el primer pla d'ajudes a Grècia. El va aprovar, després de refusar les demandes de cinc professors universitaris i un diputat socialcristià de Baviera. El fet, insòlit per a estats com Espanya, que ahir mateix aprovava al Senat la reforma de la Constitució per fixar l'esta- bilitat pressupostària, només amb el suport -és veritat que molt ampli- dels dos grans partits estatals demostra la seriositat del debat polític a Alemanya.
L'alt tribunal va donar llum verda al primer rescat grec, però va deixar clar que totes les decisions que prengui l'executiu de la cancellera Angela Merkel sobre noves ajudes hauran de comptar amb el suport del Parlament alemany. Agradarà o no, però demostra que la Unió Europea no ofereix encara una legitimitat democràtica que lligui tots els ciutadans europeus, i que aquesta legitimitat només la poden oferir els estats, i Alemanya té molt clar que la vol mantenir.
Malgrat aquest fet, que marca clarament que serà Alemanya qui dictarà -ja ho ha fet en els últims mesos- les regles del joc de la possible sortida de la crisi, començant per la crisi del deute dels països perifèrics, les paraules de Merkel van oferir esperança al conjunt d'Europa.
La cancellera es va comprometre a lluitar fins al final per salvar l'euro i va deixar clar que el futur d'Alemanya està lligat a la sort de la Unió Europea. Merkel no ho té fàcil. L'opinió pública del seu país encara enyora amb molta convicció el marc alemany. Merkel, a més, està patint derrotes electorals dures i és cert que des de l'esclat de la crisi no ha actuat amb tota la convicció necessària.
Però Alemanya necessita una Europa forta, encara que el seu model exportador tingui altres àrees d'influència. Merkel ha de mantenir el camí pel qual va apostar ahir, perquè ha de ser conscient que ara mateix el seu país és l'únic que té la força per superar la greu situació.
