'Manadas': canviar la llei amb perspectiva de gènere.

'Manadas': canviar la llei amb perspectiva de gènere

Cal eliminar la violència o intimidació com a clau de la distinció entre agressions i abusos sexuals

'Manadas': canviar la llei amb perspectiva de gènere. / GETTY
PATRICIA FARALDO
PATRICIA FARALDO Catedràtica de Dret Penal a la Universidade da Coruña

La violació es configurava en els nostres Codis Penals històrics com tenir relacions carnals amb una dona en qualsevol dels casos següents: ús de força o intimidació, dona privada de raó o de sentit o dona menor de dotze anys. La diferència entre violació i abusos deshonestos, menys castigats, girava al voltant del fi que es proposava l'autor: jeure amb una dona, en la violació, o realitzar qualsevol altre tipus de conducta sexual (incloses la penetració anal i bucal), amb víctima de qualsevol sexe, en els abusos deshonestos. En el Codi Penal vigent, la distinció entre els delictes d'agressions i abusos sexuals no se centra en el comportament sexual de l'autor, com passava abans, sinó en la intensitat de l'atac a la llibertat de la víctima. L'agressió sexual és l'atemptat realitzat amb violència o intimidació i els abusos sexuals els atemptats contra víctimes privades de sentit o amb trastorn mental de les quals s'abusi, així com els no consentits i els comesos anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant l'ús de substàncies o sobre persones incapaces de resistir-s'hi, sigui per incapacitat física o psicològica. El comportament sexual torna a cobrar importància en un segon moment, dins ja de cada un d'aquests delictes, al permetre aplicar tipus agreujats quan l'agressió o l'abús sexual consisteixi en penetració vaginal, anal o bucal o en la introducció d'objectes o membres per les dues primeres vies. La violació es configura, així, com un delicte contra la voluntat de la víctima, mentre que els abusos sexuals són delictes comesos sense el seu consentiment o amb un consentiment viciat.

És necessari reformar el Codi Penal? Sí, però no perquè el text actual no sigui capaç de donar una resposta adequada al cas de la Manada, sinó per introduir la perspectiva de gènere en la interpretació dels delictes

Aquest és l'aspecte que a hores d'ara està en el centre de la discussió pública, després de les dues primeres sentències sobre el cas de la Manada de Pamplona, que van desencadenar un intens debat sobre la necessitat de reformar el delicte de violació a Espanya. En aquestes sentències es fa una interpretació del silenci i la manca de resistència de la víctima com a consentiment, fins i tot en una situació clarament coactiva de la qual es tenien dades suficients per poder parlar d'intimidació. Que no va ser abús, sinó violació, ho va dir la sentència del Tribunal Suprem que va posar fi a l' iter judicial del cas. Aquesta sentència també confirma que només és , això és, que no s'ha d'inferir el consentiment del silenci o falta de resistència de la víctima. ¿És necessari, doncs, reformar el Codi Penal? Al meu entendre, sí, però no perquè el text actual no sigui capaç de donar una resposta adequada al cas de la Manada. Ja hem vist que sí. Tampoc perquè sigui necessari incrementar les penes. Ja freguen les de l'homicidi. Ni perquè calgui canviar la càrrega de la prova. La presumpció d'innocència de l'investigat s'ha de mantenir. No, cal canviar el Codi Penal perquè, tot i la resolució satisfactòria del cas de la Manada, cal introduir la perspectiva de gènere en uns delictes que cometen homes contra dones, però s'interpreten aplicant paràmetres sexistes sobre la gravetat de la violència o intimidació i sobre el silenci com a forma de consentiment. Al meu entendre, cal eliminar la violència o intimidació com a clau de la distinció entre agressions i abusos sexuals perquè torni a predominar com a criteri de mesura de la pena el comportament sexual realitzat. El cas de la Manada de Manresa permet veure amb claredat que la llibertat sexual d'aquesta víctima en va resultar tan damnificada com la de la Manada de Pamplona. La seva inconsciència no treu gens ni mica de gravetat a la conducta dels ja condemnats. Cal que es castigui com a agressió sexual qualsevol acte de contingut sexual que es realitzi utilitzant violència, intimidació, abús d'una situació de superioritat, de necessitat o de vulnerabilitat de la víctima o actuant de manera sorprenent, així com els que s'executin sobre persones que estiguin privades de sentit o amb trastorn mental de les quals s'abusi i els que es realitzen quan la víctima tingui anul·lada la seva voluntat per haver ingerit prèviament substàncies idònies a l'efecte. La conducta s'agreujarà quan l'acte sexual consisteixi en penetració vaginal, anal o bucal o introducció d'objectes o membres per aquestes vies. Aquesta és la proposta d'Unides Podem a la proposició de llei de protecció integral de la llibertat sexual i per a l'erradicació de les violències sexuals que va presentar el 2018. Mantenir la distinció, com fa la proposta de la Comissió General de Codificació, però canviant els noms (en comptes d'agressions i abusos sexuals es parla de les agressions sexuals i altres agressions sexuals) no és més que un frau d'etiquetes. No ens deixem enganyar.

La cronologia del cas que ha portat a revisar la definició dels delictes sexuals

Més continguts de