Els menors no acompanyats i les prioritats

El curt termini de les polítiques socials anul·la la viabilitat de projectes de fons

PEIO SÁNCHEZ, XAVIER MORLANS I VIQUI MOLINS Responsables de l'Hospital de Campanya Santa Anna

La crisi al voltant dels menors no acompanyats i extutelats no és més que un greu símptoma de com s'estan escollint les prioritats socials. La societat, les seves persones i grups socials, té definides unes preferències que ja no se sostenen. Amb la crisi de l'habitatge caurà la seguretat, la sanitat i els drets humans.

Ens vam escandalitzar amb la imatge d'un pare, l'Óscar, i la seva filla de 23 mesos, la Valeria, ofegats intentant creuar el Río Bravo, que separa Mèxic dels Estats Units. La valoració que en vam fer és que el tancament de les fronteres per part de Donald Trump atempta contra els drets humans. No obstant això, la imatge de nens dormint entre cartrons als carrers del centre de Barcelona, al costat de la plaça de Catalunya, rep un altre tractament. La valoració que en fem: hem d'impedir l'arribada de més menors perquè la situació és insostenible. Resum: ningú qüestiona les seves prioritats.

Els que habitem a la ciutat oculta avisem els que habiten a la ciutat visible: visiteu les clavegueres i veureu sobre què esteu construint les vostres vides segures

L'últim informe FOESSA presentat aquesta setmana per Càritas afirma: "En el pitjor moment de la crisi, la pobresa i l'exclusió no només eren conseqüència del moment econòmic, sinó d'un model de societat s'havia anat deteriorant de mica en mica, tot i que la progressivitat de les reformes socials que s'havien dut a terme al llarg de les últimes dècades ens hagués fet creure que no deixàvem ningú enrere. La crisi va ser una fita més d'aquest deteriorament. I ara, que portem diversos anys de creixement econòmic, podem afirmar que l'espai de la integració social s'ha recuperat, però sota un model més fràgil i precari del que teníem, que ja ho era".

Horitzó: el deteriorament. Creixeran els campaments urbans dels sense llar, als quals ja estan acostumats en moltes ciutats dels EUA. La seguretat pública es limitarà i la seguretat privada construirà urbanitzacions exclusives emmurallades –ja n'hi ha milers arreu del món–. La impermeabilització de les fronteres es veurà més seriosament desbordada. La qüestió climàtica portarà a nous moviments migratoris massius. Les costures dels serveis socials als estats que es mantenen en peu es rebentaran progressivament. L'extrema dreta creixerà exigint l'exclusió de l'accés als drets per a tothom, per garantir així els d'alguns. No es tracta d'una visió apocalíptica sinó d'una projecció de continuïtat de les tendències que ja són presents. La definició política de les prioritats es limita a gestionar les urgències visibles. La dificultat d'acords i les línies vermelles entre ideologies són símptoma de la ceguesa dels protagonistes. El curt termini de les polítiques socials anul·la la viabilitat de projectes de fons: renda garantida a la ciutadania, parc públic d'habitatge, governança internacional per abordar la situació de fallida de molts estats nació.

Els que vivim cada dia atalaiant les pobreses severes dels que són al carrer, els menors enganxats a la cola, les màfies de tràfic de droga i de persones al servei del turisme som testimonis d'un horitzó que ens caurà a sobre. Els que habitem a la ciutat oculta avisem els que habiten a la ciutat visible: visiteu les clavegueres i veureu sobre què esteu construint les vostres vides segures.

La resposta de la ciutadania, la bondat de les persones, segueix sent una llum que minimitza i atenua el conflicte social. Molts professionals de serveis socials, salut, seguretat i educació fan de contenció de l'abisme de desigualtat. Alguns polítics reconeixen que abordem una crisi de prioritats. Això suposa triar unes coses sobre les altres. El problema rau en convèncer de les importants renúncies i austeritats que això implica. Triar és el problema.

Més continguts de