L’EDITORIAL

Les pensions i el xantatge de Rajoy amb els pressupostos

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es va mostrar favorable ahir a augmentar les pensions més baixes segons l’IPC, i no un escàs 0,25% com ara. Però, com ja ha fet en altres ocasions, ho va supeditar a l’aprovació dels pressupostos. És la mateixa tàctica, la del xantatge, que està fent servir amb el finançament autonòmic i, en general, amb qualsevol mesura que suposi un augment de despesa pública. D’aquesta manera Rajoy pretén defugir qualsevol responsabilitat i traslladar la pressió al PSOE.

La realitat és, però, que ell és el que ocupa el despatx a la Moncloa, i qui ha de trobar la manera d’aprovar els pressupostos. Si no volia perdre el PNB, ho hauria d’haver pensat millor abans d’aplicar el 155 a Catalunya. ¿O és que es pensava que li sortiria de franc? En lloc de culpar els altres de la seva imperícia, el que ha de fer Rajoy és presentar propostes serioses per negociar, i si no pot aprovar els comptes, explorar solucions alternatives. I si no n’hi ha, llavors el que ha de fer és dimitir i convocar eleccions. Perquè el que no és admissible en cap dels casos és castigar la ciutadania amb un govern que ni fa ni deixa fer, condemnant el país a una paràlisi governamental que impedeix prendre decisions transcendentals en àmbits tan cabdals com el de les pensions.

Rajoy és un mestre en l’art del regat curt i la supervivència política, però en la qüestió de les pensions està entrant en una deriva perillosa. No pot presentar-se davant l’opinió pública i prometre pujades només si els altres li permeten aprovar els pressupostos, cosa que equivaldria a signar un mínim de dos anys més de govern del PP. El que hauria de fer el president espanyol després d’haver buidat la guardiola de les pensions, i d’haver decidit pagar-ne una part amb un crèdit, és admetre que Espanya té un problema de proporcions gegantines i que ha de començar a replantejar-se el sistema de dalt a baix si se’n vol assegurar la continuïtat.

És evident que un sistema, el de la Seguretat Social, que es va implantar quan hi havia 30 treballadors per cada jubilat i l’esperança de vida era 10 o 15 anys més reduïda, necessita ara alguns ajustos. Però en lloc de liderar el debat amb una proposta de fons, Rajoy planteja una batalla per aprovar els pressupostos. És a dir, està més preocupat per la seva continuïtat en el càrrec que pel problema de les pensions.

Els pròxims dies caldrà veure com evoluciona el debat polític a Espanya, però no hi ha cap indici que els líders estatals estiguin en condicions d’afrontar una negociació amb cara i ulls sobre aquesta qüestió. No resulta estrany. Es tracta d’un govern i uns partits que han sigut incapaços de gestionar el procés català, que fa quatre anys que tenen pendent la reforma del sistema de finançament autonòmic. Difícilment seran capaços, doncs, de resoldre una qüestió tan complexa, i amb tantes derivades, com la de les pensions. Tot apunta que la classe política espanyola no dona més de si. I els problemes, en lloc de desaparèixer, es fan cada dia més grans.

Etiquetes

Més continguts de