Els penúltims mohicans
Ara que s'acosta Nadal i que en aquestes dates la gent de vegades comet el descuit de comprar-se un llibre, és un bon moment de lloar la feina de les petites editorials independents que, impermeables a tota mena de desànims, s'espavilen per posar en el mercat aquella mena de llibres que no acostumen a tenir cabuda als catàlegs dels grans segells, però que desprenen aquell agradable regust de la cosa selecta, mimada i suculenta. És la mena de llibres que publiquen Lapislàtzuli i Fonoll, dos segells joves tant per la seva trajectòria, encara breu, com per l'edat dels seus responsables.
Lapislàtzuli, en concret, és tan jove que, com aquell qui diu, acaba de néixer, i s'ha presentat en societat amb dos llibres de la poeta mallorquina Antonina Canyelles: Tasta'm i Putes i consentits -aquest segon, de fet, una antologia de la seva poesia publicada fins ara-. Una poesia reconeixible per un to àcid, irreverent, i, de vegades, volgudament incòmode, característiques que justament la converteixen en una lectura estimulant, i que, en certa manera, serveixen de declaració d'intencions per a la gent de Lapislàtzuli. Un dels seus editors, Jon López de Viñaspre, m'explica que l'obra d'Antonina Canyelles escau d'allò més bé als propòsits de l'editorial, que es resumeixen en la voluntat de publicar, a raó de no més de quatre o cinc títols l'any, "petites joies literàries que tinguin un gran interès cultural o humà". L'edició, com no podia ser altrament, és cuidada i bonica, i els títols que avança el Jon abunden en les lloables intencions que animen l'empresa: els assajos d'Alexandre Deulofeu, una recopilació dels contes de Marià Vayreda o la traducció, per primera vegada al català, de la magna A morte e a morte, del brasiler Quincas Berro d'Água. Material rar i preciós, com el lapislàtzuli, editat a l'antiga, en el millor sentit de la paraula.
El fonoll potser és més abundant que el lapislàtzuli, però no per això menys exquisit. Qui ho dubti, només ha de fer un cop d'ull a la col·lecció Biblioteca Global, de l'editorial Fonoll, i trobar-hi referències d'autors com Abel Cutillas, Kurt Vonnegut, Guillem Viladot o Antoni Arca, entre d'altres. Últimament han renovat el disseny de la col·lecció, que s'ha fet indubtablement més atractiva, i han fet dues propostes de pes: la novel·la L'última pàgina, de Georges de Zerbi (traduïda del cors pel mateix Antoni Arca), i l'excel·lent debut narratiu de Pau Urgell, una altra novel·la titulada El collidor de vesc, de lectura més que recomanable. Ens posem una ploma al capell per saludar-les totes dues.
En un país ideal, ni els llibres d'Antonina Canyelles ni els de Georges de Zerbi o Pau Urgell no haurien de passar desapercebuts. Però aquest, com ja sabem, no tan sols no és un país ideal, sinó que alguns sostenen que no arriba, ai las redéu, ni a ser normal. Per això cal celebrar (i agrair) que regularment alguns mohicans i visionaris, com ara la gent de Lapislàtzuli o de Fonoll, contribueixin a fer-l'hi una mica més. Bravo.
