Perdent el pols de l’Eixample
L’EIXAMPLE de Barcelona passa pel pitjor moment de les últimes dècades. Pisos turístics buits, botigues tancades, persianes gargotejades per addictes a l’esprai que cada dia embruten un centímetre més, urbanisme tàctic de barreres New Jersey per delimitar terrasses de bars, blocs de granit i paviment ratllat de colors, contenidors d’escombraries a mitja calçada al voltant dels quals s’arreceren a tota hora els més increïbles monuments d’andròmines... La necessitat de treure cotxes del centre de la ciutat i alliberar-nos de la contaminació que ens mata no pot justificar aquest estat de descurança d’un districte que sobreviu per la immortalitat del Modernisme i el cada cop més llunyà esperit del “Posa’t guapa” maragallià. Cada dia que s’allarga la transició cap al nou Eixample el pols d’aquest magnífic districte s’afebleix.
