Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

El perill d’una gentrificació metropolitana ja és aquí

Caldrà explorar totes les iniciatives, per imaginatives que semblin per fer-hi front

La gentrificació és el procés de revalorització d’un barri o d’una zona que provoca, generalment, l’expulsió dels antics habitants per l’arribada de persones amb un poder adquisitiu més alt, cosa que fa pujar els preus de compra i lloguer dels habitatges i també els preus generals dels comerços de la zona. Normalment s’aplica en els casos d’àrees deteriorades on per diversos motius -inversió pública o privada o arribada de col·lectius dinàmics i atractius, com els artistes o els estudiants- hi ha una millora de l’espai urbà que el millora i provoca un efecte crida.

A Barcelona se n’han viscut diversos casos, des del Born fins al Raval Nord, passant pel Poblenou o ara Sant Antoni, però de fet es podria dir que tota la ciutat està gentrificada o en perill d’estar-hi. És a dir, a gairebé tot arreu hi ha pressió de gent amb un poder adquisitiu més alt del que tenen els actuals residents, que provoca una espiral de pujada de preus que expulsa els veïns de sempre. I això no passa només a la capital sinó també a les poblacions de l’àrea metropolitana. Com que molta gent, especialment els joves, no pot assumir els preus de lloguer de Barcelona, van a buscar opcions millors en altres ciutats metropolitanes. A la vegada, aquesta pressió de gent de fora fa que pugin els lloguers en aquestes poblacions, per la qual cosa els seus veïns també es veuen expulsats i han de buscar aixopluc en àrees cada cop més allunyades. El perill ara és que aquesta gentrificació afecti bona part de l’àrea metropolitana, i, de fet, en algunes poblacions ja està passant.

Hi ha molts factors que influeixen en aquest procés. El principal és la falta d’oferta -tant d’habitatge públic com privat, com de sòl on construir-ne-, però també la legislació estatal, que afavoreix els propietaris amb contractes de lloguer de només tres anys, així com la pressió turística i dels grans inversors. És un problema important, que té conseqüències gravíssimes sobre els ciutadans i sobre la cohesió social. Afecta població amb feina i arrelament, que ha de destinar una part desproporcionada del seu sou a l’habitatge, cosa que afecta també les altres àrees de consum. A més, la desaparició dels veïns antics trenca el teixit social dels barris i la convivència en surt perjudicada.

Els ajuntaments sols no poden fer-hi front, cal l’actuació ferma del Govern -quan n’hi hagi- i, sobretot, que hi hagi prou pressió política des de tot l’Estat per obligar el govern central a replantejar les regles del joc. Caldrà explorar totes les iniciatives, per imaginatives que semblin -com habilitar els baixos comercials per a gent jove i persones grans- per fer-hi front. Però és urgent que, des dels diferents àmbits afectats, es pacti un pla de xoc ambiciós. El futur de Barcelona i de tota l’àrea metropolitana està en joc.

Etiquetes

Més continguts de