Jaume Miravitlles 1930
30/05/2020

El perill de la unanimitat (1930)

2 min
El perill de la unanimitat (1930)

J. M. Casasús[...]

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quan al dematí la portera em dóna la correspondència arribada de Catalunya, tota una alenada d’optimisme i de joia s’escapa de les lletres negres i arrenglerades. En les cartes particulars, en els diaris, en les revistes, hom viu una atmosfera de solidaritat densa com la vergonya dels anys passats no ho deixava suposar. Les aspiracions generals de l’anomenat problema català han arrelat tan profundament en l’ànima del nostre poble que, ara, pensar català és una funció pròpia i natural, contra la qual res no podria prevaldre. Propagar aquest esperit, consolidar sistemàticament els elements conscients del nostre particularisme, és la missió a la qual d’ara en avant, tots els catalans devem sotmetre’ns. Ara bé, he parlat d’“aspiracions generals del problema català”, és a dir, d’aquest comú denominador ideològic de tots els partits polítics catalans de què parlava el nostre excel·lent Josep Xirau. Aquest programa mínim consisteix, de cara a fora, al respecte exigit als elements de la nostra civilització. Hi ha, però, un perill en aquesta unanimitat. El perill de parlar-ne massa, de complaure-s’hi, d’ofegar, en nom d’ella, l’instint de crítica i de rebel·lió. [...] El nacionalisme només té una valor històrica quan tendeix a valoritzar els elements humans de la civilització d’un poble. Altrament, dreçant les unes contra les altres, les valors diferents de les col·lectivitats, contribueix, en la guerra, a aquesta vergonyosa abdicació de la consciència universal. Ara bé, les valors humanes d’una civilització no es troben mai en l’edifici material que aquesta ha creat. Tota la formidable xarxa d’interessos i d’obligacions inherents al capitalisme, estimulats per un impuls egoista, buit de tot contingut espiritual, no contribueixen a l’enriquiment del patrimoni nacional, més que d’una manera casual i externa. A través el temps, i a través la història de les nacions, sempre ha estat el poble qui ha protegit zelosament les característiques pairals contra les escomeses estrangeres. Perquè el poble, lligat a la terra per les arrels de la necessitat, sent la saba nacional que circula en les seves venes. Perquè entre la terra i el poble s’estableix aquesta comunicació íntima que el treball dignifica i honora. Els elements humans de tota civilització és el poble que els ha donat amb la suor del seu front i amb la sang de la seva sang. I ara que és l’hora de donar les gràcies, és al poble que devem donar-les, reteu homenatge al seu somni de justícia i d’igualtat que el socialisme proclama.

stats