Quan el perill ve dels Estats Units
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha confirmat que l’esborrany de sentència que podria deixar el dret a l’avortament en mans dels estats és seu.
El filtrador ha aconseguit el primer objectiu que perseguia: advertir tothom de la reversió del dret que està a punt de produir-se i cridar a la mobilització general. Però és gairebé impossible que aconsegueixi revertir el marcador a favor de la restricció, donada la majoria conservadora que hi ha a l’última instància judicial nord-americana.
Si prospera la sentència, els EUA s’afegiran a Polònia, el Salvador i Nicaragua com a països que, en l’últim quart de segle, han restringit les condicions per avortar, davant els 59 que les han expandit. Vivim en un temps en què el que sembla impossible acaba passant, i semblava impossible anar enrere en drets. Compte, que els moviments reaccionaris s’encomanen.
La lluita contra l’avortament ha estat sempre l’element de cohesió més simbòlic que han utilitzat per sortir el carrer els grups conservadors, molts dels quals vinculats a esglésies cristianes. A les portes de les convencions del partit demòcrata sempre hi ha algú vingut de l’altra punta del país exhibint sagnants fotografies de quiròfan i bramant dia i nit contra la interrupció de l’embaràs.
La hipocresia entorn de l’avortament (estar-hi en contra però fer-lo servir per treure’s de sobre un “problema”) és universal. Prohibir als altres el que ningú t’obliga a fer a tu, també és una indecència comuna. El que és decididament nord-americà és la hipocresia de clamar pel dret a la vida mentre es defensa la pena de mort o el dret a portar armes.
