Els perills del tenis femení
Segueixo amb gran interès els comentaris dels periodistes d'esports a propòsit del llibre de memòries que firma Arantxa Sánchez Vicario. Es veu que l'extenista exandorrana hi explica que tota la pasta que va guanyar amb la raqueta s'assembla, en certa manera, a la protagonista de Paraules d'amor , d'en Serrat. Ni sap on és, ni sap on para. I com que les desgràcies mai no vénen soles, diu que Hisenda, ara, n'hi reclama una part. Espero que els inspectors antifrau siguin conscients de com estan condicionant, amb les seves reclamacions, la futura graella de programes com La noria .
El cas és que, ahir, a La Sexta, el subdirector del Marca , Pedro Pablo San Martín, explicava que la mare la va sobreprotegir. Només li donava l'equivalent a mil cinc-cents euros mensuals per anar fent i li prohibia sortir de nits. Però el bon senyor comprenia en certa manera aquesta sobreprotecció i aquest control perquè en el món del tenis femení "hi ha diversos perills".
Quins són aquests perills que insinuava amb sobreentesos Don Pedro Pablo i que haurien estat la causa que la mare de la tenista la volgués no només protegir sinó sobreprotegir? Els derivats de tenir molta pasta, no. Ell mateix ho va afirmar. I jo diria que tampoc no es referia a les drogues. No diré que no n'hi pugui haver en el món del tenis femení, però, en tot cas, no de manera més significativa que en el món del tenis masculí, el futbol o la música pop. Tampoc no estem parlant de trastorns alimentaris com l'anorèxia o la bulímia, que serien, per desgràcia, potser més propis d'altres àmbits laborals com les passarel·les de moda. Per tant, estimats lectors, m'atreveixo a insinuar que Don Pedro Pablo pensava en una xacra terrorífica i immoral que ni tan sols va gosar anomenar pel seu nom. Una xacra més malèfica que la pesta negra i més perniciosa que caure en una secta: el lesbianisme.
