El periodisme i la por

Sabem que el pitjor enemic d’una societat és la por. També és l’enemic número u del periodisme. La por als llargs tentacles del poder que mai arriben de cara. La por que es pot inocular en els petits gestos fins a arribar als titulars. La por a molestar amb una portada en comptes de pensar si el titular és el que interessarà al lector, la por als comentaris de l’odi a Twitter, la por als mitjans que juguen amb la trituradora de l’honor i el prestigi de les persones retroalimentant-se amb el poder. Un instrument clàssic de control social en democràcies en crisi o en sistemes totalitaris és la manipulació de l’opinió pública. Es tracta de reduir la complexitat del debat intel·lectual i de l’opinió a un còmode i previsible cor d’assentiments. Ahir tots els departaments de la Generalitat i centenars d’empreses públiques van rebre l’ordre d’Hisenda d’informar de qualsevol pagament a empreses, periodistes i acadèmics d’un ampli espectre del sobiranisme. No tenim por a pensar i sabem que els nostres lectors tampoc. El que fa pànic és com es va aprimant la qualitat democràtica a Espanya davant la mirada impassible de molts demòcrates paralitzats per la por que els qualifiquin de traïdors a la pàtria. La pulsió venjativa de l’Estat, ja sigui especialment amb els presos polítics, o amb l’intent d’inocular la por a dissentir, a pensar o expressar-se amb llibertat, només pot augurar un allunyament sentimental irreversible d’un Estat disposat a tot.