De l’article de Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) a La Publicitat (20-IX-1927). Elogis d’un republicà d’esquerres a periodistes també catalanistes no afins al seu ideari: el canonge Jaume Collell (Vic, 1846-1932) i el republicà conservador Eusebi Coromines (Corçà, 1847 - Barcelona, 1928). Avui fa cent anys que l’església va fer sant Francesc de Sales patró dels periodistes.
Mesos enrere, amb motiu de l’homenatge a mossèn Jaume Collell, esmentàvem, entre els mèrits del canonge vigatà, la seva persistència a servir-se de la ploma com a arma en les batalles temporals i espirituals. El doctor Collell, als vuitanta i tants anys, escriu encara normalment en el periòdic, i la seva prosa té la força i la vibració d’un home coratjós. Ara és just de dedicar el nostre elogi i d’expressar el nostre respecte a un altre vell periodista de la nostra terra: Eusebi Coromines. L’antic director de La Publicidad, després de tots els canvis polítics que ha vist i de totes les transformacions dels diaris en què ha intervingut, es troba així mateix, als vuitanta anys, amb la ploma a la mà. EnEl Diluvio podeu llegir cada diumenge un extens article seu sobre política internacional. Escriu també en el mateix diari barceloní les crítiques d’art. Si el vell periodista de Vic és ferreny i a estones agressiu, el vell periodista de Barcelona és sempre suau i moderat. Però tots dos han esdevingut octogenaris en plena activitat periodística. Els vuitanta anys d’un periodista en actiu són un títol de glòria i una prova d’íntima vitalitat. L’austera vellesa d’Eusebi Coromines mereix l’homenatge cordial de tots els qui l’han conegut o han seguit la seva actuació. Republicà vermell en la seva joventut, castelarista en la seva edat madura, Eusebi Coromines trobà després el seu camí pairal enmig del moviment de la Solidaritat Catalana. Ell fou un dels més fidels addictes a Salmerón, i la seva influència damunt els republicans de Catalunya va contribuir decisivament a l’evolució de la política catalana dels primers lustres del segle actual. [...] Eusebi Coromines, sense ésser un escriptor brillant ni un pensador profund, és un home d’una ampla informació i d’un judici serè. En els seus articles no hi ha abrandament líric, ni força polemística. Però hi ha convicció i sinceritat. I és sobretot un acte heroic el sostenir, sota el pes dels anys, la voluntat de treball i l’interès pels fets del món. Mentre que molts homes joves i de mitjana edat presenten moralment la dimissió de la vida i s’aparten de les lluites desinteressades i espirituals, heu-vos ací un octogenari persistint en la feina, mantenint la fe, guaitant el panorama internacional, com si els seus ulls cansats no s’haguessin de cloure davant l’espectacle de la vida. [...]
