Sí, sí, però...que hi ha algú més?
El saben aquell que diu que un excursionista queda penjat d'una branca en un barranc i crida: "Hi ha algú?" Al cap d'una estona una veu celestial li indica que es deixi caure i que uns àngels el recolliran i el portaran al paradís. I l'home s'ho rumia i respon a crits: "Sí, sí, però... hi ha algú més?" La coincidència del CD de l'Eugenio amb el cap de setmana de reflexió, eleccions i ressaca de les primes de risc em rescata. El meu acudit preferit és "Déu meu, doneu-me paciència, però ja", però a l'espera de recarregar la paciència, l'acudit de l'home penjat de la branca pidolant que algú el rescati em sembla la millor definició del que vivim. En ple campi qui pugui mires amunt i et preguntes si hi ha realment algú que estigui pensant en tu. La incògnita la fem extensiva a la marea blava que es presenta com a solució de tots els mals però que demà a la nit, dilluns com a màxim, haurà d'admetre que ben bé tot no ho arreglarà. Ahir descrivia l'apatia pessimista pròpia de quan t'acostumes a viure en el precipici, i vaig ser rescatat per lectors amables que reclamaven l'actitud positiva habitual i em recordaven motius per a l'alegria. Que no pateixin, que ho tenim clar i som aquí per plantar cara, de tan bon humor com sigui possible, al que ens ve al damunt. Amb la certesa que sí que hi ha algú més, que som molts els que no ens resignem a tot el que ens arriba disfressat d'inevitable.
