12/12/2020

La personalitat de Joan Crexells ‘Observer’

3 min
La personalitat de Joan Crexells ‘Observer’

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa personalitat de Joan Crexells, tan rica i complexa com era, tot just s’havia començat a manifestar en el camp de l’economia, quan la mort ens el prengué; però a judicar per la vigorosa manifestació que n’havia deixat en la fulla econòmica de La Publicitat, on escrivia amb el pseudònim de Observer, hauria esdevingut ben de pressa una de les més destacades figures, en aquest ram d’activitat. Joan Crexells havia cursat d’adolescent els estudis de comerç a la nostra escola oficial, i s’havia desviat més endavant per a consagrar-se a estudis de filosofia i lletres clàssiques, fins a doctorar-se a la Facultat de Filosofia de Madrid. Per un atzar i doctorant-me jo mateix en aquella convocatòria, vaig assistir als seus exàmens i vaig poder apreciar en la convivència d’aquells dies la seguretat i profunditat de la seva preparació. [...] Home de curiositat universal bo i ficat en els seus clàssics i en les lliçons que donava a la Universitat nova, la mateixa indústria familiar i la situació de Barcelona els anys 20 i 21 l’havien fet abocar-se al món dels negocis i de la lluita social, [...] No es consagrà a tals estudis fins que amb una borsa de viatge de l’Ajuntament que guanyà en 1922 si mal no recordo, es traslladà a Londres i es dedicà als estudis d’estadística sota la direcció del professor Pearson. De Londres passà el nostre amic a Alemanya i a Itàlia. Allí treballà com agregat a les oficines d’estadística de Berlin i de Munic, i assistí amb aquella seva jovenívola i comprensiva receptivitat a l’espectacle excepcionalment interessant que oferia Alemanya. Eren els temps heroics de la inflació, l’època de rompiment definitiu amb els comunistes i d’aparició dels russos als Congressos de la Tercera Internacional, i en l’ordre teòric l’època de la “publicació de la «reforma” de Keynes i del «memoràndum» de Kassel, De tot això en guardà Crexells una visió clara i precisa, i a La Publicitat de l’època hi ha articles que valen la pena d’una exhumació, no sols per Ilur valor documental, sinó pel to i per la qualitat d’escriptor que caracteritzava l’amic [en aquesta secció de l’ARA ja han sortit cinquanta d’aquests articles]. [...] S’ha de tenir present que el talent d’assagista arribà en ell a una maturitat perfecta. Els seus assaigs a la Revista de Catalunya, especialment els que duen el títol La història a l’inrevés, ho demostren a bastament ja que a la lúcida exposició i transparència d’estil, unia documentació no comuna i cautela de crític que fàcilment es traduïa en expressions de l’humorisme més fi. [...] El públic, el gran públic, no s’ha adonat del seu valer; per això els qui el tractàrem de prop tenim el deure d’enaltir la seva memòria, i en algun cas de prosseguir les investigacions, de les quals traçà la norma com ara en estudiar les possibilitats de supervivència de la nostra riquesa en altres sistemes de legalitat [hi havia la dictadura de Primo de Rivera]. [...]

stats