Els pesos pesants de l'economia volen una Europa forta i unida
El G-8, que reuneix les velles economies més desenvolupades que han estat pilotant el món i que avui comparteixen protagonisme amb noves i eclipsants potències emergents, no ha aconseguit a Camp David triar un camí únic per buscar una sortida a la crisi. Per contra, la trobada que va acabar ahir ha reflectit la forta divisió i tensió que existeix dins de la mateixa Europa entre la inflexible cancellera alemanya, Angela Merkel -partidària de no fer concessions en la disciplina pressupostària- i el nou president francès, François Hollande, que encapçala el corrent favorable a aplicar mesures d'estímul a l'economia perquè creixi, vistos els efectes de l'austeritat.
La declaració final de la cimera del G-8 conté nombroses referències a la necessitat d'implementar mesures a favor del creixement, tot i que també subratlla la necessitat que els països siguin responsables des d'un punt de vista fiscal. Però aquesta responsabilitat, tal com va deixar clar en el seu missatge el president dels EUA, Barack Obama, s'hauria d'exercir tenint en compte com evolucionen les condicions econòmiques dels afectats.
El fet realment inèdit que aporta aquesta cimera és el pronunciament de governs com els dels EUA, Rússia, el Japó o Canadà a favor d'una Europa "forta", "cohesionada" i que tingui Grècia dins. És insòlit que el G-8 entri a valorar si un estat membre ha de formar part de la moneda única. Respon al trist espectacle que ha donat i dóna Europa i evidencia fins a quin punt la pèssima gestió de la crisi del deute per part de la UE ha generat pànic a una tempesta global si finalment hi hagués una ruptura de l'eurozona. Washington fa temps que pressiona perquè Europa arribi a una solució contundent i inequívoca. Però Europa no vol sentir lliçons. El premier britànic, David Cameron, rep sovint crítiques quan parla de l'euro perquè el Regne Unit no en forma part, però de fet aquesta setmana no ha estat desencertat quan ha dit: "L'euro o s'arregla o es trenca".
