“Es un pescado que se trae el aceite”
En castellà no fan servir els peixos ni l’oli per referir-se a algú que “ se las trae ” o que “ es de armas tomar ”. Quantes d’aquestes expressions us haurien vingut al cap pensant en aquell subjecte (“ de cuidado ”, aquesta també) més viu que una centella i que se surt amb la seva?
Tenim sort que ser de armas tomar i ser un sujeto de cuidado encara són difícils de traduir literalment, potser perquè les paraules no s’assemblen tant (encara no ens hem begut prou l’enteniment per anar dient que algú és d’armes agafar o un subjecte de compte ). Però ja he topat més d’un dia amb algú que “se les porta”. A la premsa però també als llibres: “El petit protagonista d’aquest conte té un papà que se les porta”, diu la sinopsi d’un llibre infantil sobre un pare, per dir-ho d’alguna manera, de caràcter difícil. Què es porta? Ni ells ho saben.
D’altra banda, segur que els hi porta molt fluixa. Heus aquí una altra frase que hem calcat sense cap necessitat. ¿O és que no tenim tant els fa, no els (hi) fa ni fred ni calor, tant se’ls en dona …? Aquestes i altres opcions apareixen al diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana (de moment i per desgràcia, l’únic mínimament actualitzat) i cal celebrar-ho. Perquè si busquem la traducció de de armas tomar no tenim tanta sort. Només ens ofereix d’empenta, de coratge, i és veritat que de vegades vol dir això, ser molt guerrer. Però aquesta locució castellana també vol dir (DRA en mà) “dicho de una persona, de cuidado ”, és a dir, “ sospechosa, peligrosa ”. No sempre serà un peix que es porta l’oli, però ens hi pot anar bé. I potser té més color que les propostes que trobem, ara com ara, al diccionari bilingüe: que cal anar-hi amb compte o que és capaç de fer-ne de totes.
Aquesta obligació que tenim de buscar traduccions exactes per a totes les expressions és esgotadora, més que res perquè sovint és infructuosa. I no passa res, només faltaria. El que vull dir és que és veritat que la definició que recullen la majoria de diccionaris de l’expressió ser un peix que es porta l’oli fa referència al fet de tenir totes les condicions que calen per reeixir, ser hàbil (suposo que d’aquí ve la frase, el bon peix només necessita un bon amaniment, i si ja el porta incorporat no necessitem res més). Certament, això, a priori, no és negatiu, tot i que sovint comporta una certa dosi de malícia, i per aquí és per on més aviat ha tirat la frase popularment. Vaja, que el més habitual és que el peix en qüestió la sàpiga llarga i, paradoxalment, mai vagi peix. A més, segur que és dels que se saben moure com peix a l’aigua en qualsevol situació i xalen donant peixet per després sempre ser ells els que tallen el bacallà. Potser ben mirat, millor això que ser dels del peix al cove, oi?
