Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

Amb el teu petit ‘copyright’

Em diu, mentre xarrupa la llet amb cacau, que avui la nena que és nova d’aquest any i que només parla anglès ha jugat amb ella i els seus amics al “primer pati”. L’anomenen així, “el primer pati”, per diferenciar-lo del que fan havent dinat. “I com us feu entendre?”, li pregunto. “Ah, ella ja entén frases com ara «Anem al sorral» i també entén «pesta alta», però nosaltres li diem « Come on » i després, si no, fem servir els signes”, explica. I jo li vaticino que quan s’acabi el curs potser la nena ja dirà frases en català i en castellà. I a ella li costa de creure.

“Però avui li ha passat una cosa molt bona”, m’explica llavors. “Quina cosa?”, pregunto jo. “Que el Pau li ha parlat malament”, contesta. I llavors, per explicar-m’ho millor, ho escenifica. Fa aquell to que fan els nens enfadats quan volen escarnir algú. Aquella ganyota a la boca, amb la llengua a fora i el nas arrugat, i aquella veu aguda i estrafeta. Aquell “Ets idiota o què?” que sona com “Ezidietequè? Nye, nye, nye?”

Com era d’esperar, jo no entenc gens per què és una cosa bona que et parlin malament i -de seguida- m’aplico a explicar les bondats de ser respectuosos, de ser tots amics i de fer servir un to amable amb tothom i especialment amb els nouvinguts, etcètera. Però també com era d’esperar ella em diu que no ho entenc. “Mama, quan ets el nou, primer tothom et tracta bé. La primera setmana tothom et fa cas i com que no et coneixen no et diuen res que et sàpiga greu, perquè no et tenen confiança. Però després, quan ja passen els dies i et coneixen més, s’acostumen a tu. I ja ve el dia que algú s’enfada amb tu com amb els altres. I avui a ella ja li ha passat. Vol dir que ja és com nosaltres. Ja no és «la nova»”. Me la miro perquè té raó. “Ara ja ho entenc”. Que arribi el dia que ja no siguis el nou és la definició de la felicitat (al primer pati).

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT