Carles Rahola 1931
14/03/2020

Un petit heroi (1931)

2 min
Un petit heroi (1931)

La tria de J. M. CasasúsEn la història de la Revolució francesa abunden els herois que s’immolen joiosament per l’ideal que abranda llurs cors. Pocs n’hi ha, però, que commoguin tant, per la seva jovenesa i les circumstàncies de la seva mort, com Francesc Josep Barra. Quan els altres nois, enmig de la tempesta revolucionària, sols pensen en jugar, ell no té altre pensament que el d’ésser útil a la República que s’emporta els cors. El seu entusiasme, quan tot just té tretze anys, l’empeny cap a la Vendée, a lluitar contra els reialistes, a les ordres del general Desmarres. Un dia es troba sol i voltat d’enemics, que volen fer-li victorejar el Rei. Ell s’hi refusa. Les amenaces de mort més aviat l’enardeixen, i no para de tocar el seu tambor per a prevenir qualsevol sorpresa. Els enemics insisteixen en què cridi “Visca el Rei!” Aleshores, Barra, amb la testa ben alta i la mirada roent, es posa a victorejar la República; però, travessat per les baionetes, els seus llavis resten closos per sempre. Robespierre, a la Convenció, fa l’apologia del petit heroi. Tothom se sent emocionat. El sentimentalisme de les multituds fa vibrar tots els cors. Aquell infant de tretze anys, ple de ferides, encarna la República, és a dir, França. La seva mort serà evocada, en una làmina, a totes les escoles nacionals. Les despulles de Barra seran portades solemnialment al Panteó. Molts anys després, un dels més grans escriptors francesos, Stendhal, parlarà de l’efecte que feien les inscripcions a honor de Barra: “Pel carrer -dirà- els nostres ulls s’emplenaven de llàgrimes”. La mort de Barra ens fa pensar en la d’un altre petit heroi, Llucianet Ansió, que, trobant-se mortalment ferit, en el castell de Montjuïc, de Girona, per una granada napoleònica, no para per això de tocar el seu tambor... Cal que ens guardem de posar exclusivament aquests herois d’un moment d’exaltació sublim als ulls dels nens. Hem de pensar també en aquells que, ça i llà, silenciosament, sense assolir renom, menen una vida heroica de sacrificis i privacions. Aquests infants existeixen: tothom n’haurà conegut algun. Tanmateix, passaran per la vida completament ignorats. Ningú no es fixarà en ells; ningú no se’n recordarà. I la Història, amatent a cantar les grans accions dels homes, no en dirà pas un sol mot.

stats