06/07/2022

La petita és més alta: què hi podem fer?

2 min

Ens explicava en Joan Callarissa els “estilismes” de l’hereva al tron espanyol i sa germana, d’incòmoda visita a aquest territori anomenat Catalunya, on governa un partit que porta la paraula república a les sigles. Deia ell de la germana petita: “És més alta que la seva germana, per això ni duia un recollit amb altura com Elionor ni duia talons. Sofia portava unes ballarines completament planes”.

Penso que els símbols són importants, fins que són importants. Als programes de nit, amb tassa de cafè, butaca i skyline, el presentador sempre seu “més amunt” que el convidat, perquè el públic, ai las, valga’m Déu, val, comprengui que és el que mana. L’alçada, per al plebeu, compta. I si no, feu la prova. Imagineu tal cantant, aquell que sempre llueix vestuari negre i un tupè, amb mig metre menys. ¿Llavors, el respectaríeu, el tupè i per extensió el seu portador? ¿O de cop seria una cosa ridícula com la de l’humorista del duo Cruz y Raya?

Soc baixa i m’agrada ser-ne. I també m’agraden molt els alts. M’encanta el baix Woody Allen i m’encanten els alts i altes de tota la meva família, inclòs l’home. Els que fan broma dels baixos em resulten pintorescos, però per alguna raó estan més ben vistos que els que fan broma dels grassos. Que a la família reial li facin posar sabates planes a la nena alta i altes a la nena no tan alta, i que a la nena no tan alta li facin un monyo em fa morir de pena. Pobres criatures, la dels talons i la de les sabates planes, pobres camarlencs, els que han tingut una idea tan bàsica, com un “tatxan” al cinema, mira, mira, enze, creu el que veus. Per què hauria de ser reprovable que una germana, la petita, fos més alta que la gran, si no estiguéssim parlant de peix de la plaça, exposat, una mercaderia per al consum, un bé fungible.

Empar Moliner és escriptora