CRÍTICATV

Un petó per a la família del dictador

Aquest divendres moria l’única filla del dictador Francisco Franco. El Telediario del migdia va comunicar breument el decés de Carmen Franco, amb un text purament informatiu i utilitzant en el redactat la paraula dictador, un terme massa oblidat, no només a la tele pública sinó en la immensa majoria de les cadenes espanyoles, on la família Franco s’associa als grandes de España.

La prova la trobem dijous al matí a La Mañana de TVE, el magazín que presenta la María Casado. Cap al final del programa un redactor especialitzat en cor, Saúl Ortiz, va anunciar el que ell va definir com “ una noticia triste”. I a continuació va transmetre-la a l’audiència: “ Carmen Franco acaba de recibir la extremaunción”. El redactor explicava: “ Se espera el fatal y triste desenlace para las próximas horas. Se va el pilar que unía a toda la familia”. Una col·laboradora lloava la “ entereza y fortaleza ” amb la qual tots els parents havien assumit la malaltia de la dona, mentre la resta assentien compungits davant la tragèdia. El redactor de la primícia, molt afectat, insistia: “ Sobre todo, dar las gracias a Carmen Martínez Bordiú y a sus hijos, que durante este tiempo han estado respondiendo a preguntas incómodas y difíciles de los periodistas que nos dedicamos a esto. Con lo cual, desde aquí les mandamos todo el cariño”. María Casado se sumava al record afectuós cap a la família Franco i mirant a càmera feia el gest de posar-se la mà als llavis i els enviava un petó: “ Un beso muy grande para toda la familia”.

Esperpèntic. La paraula dictador no va sortir per enlloc i la televisió pública, amb absoluta inconsciència, manca d’escrúpols i total desvergonyiment, enviava petons i estima a la família del dictador, que encara viu de la glòria i les propietats acumulades durant el règim. Grotesc que el compungit redactor apuntés que els Franco havien hagut d’aguantar preguntes incòmodes i difícils dels periodistes, sobretot perquè és fals. Ningú, en aquest país, ha incomodat els Franco, que s’han passejat per les revistes del cor i els programes de televisió amb les millors gales, se’ls han fet entrevistes llefiscoses i fins i tot la neta ha participat en concursos de ball. Han estat tractats com aristòcrates i sempre han exhibit orgull per la tasca de Franco al capdavant del país.

Té nassos veure María Casado enviant petons a la família del dictador des de la tele pública. S’ha de tenir fetge. No cal mostrar alegria per la mort de ningú però tampoc exhibir estima pels còmplices i per aquells que s’han aprofitat d’un règim dictatorial. Franco no es caracteritzava per enviar petons sinó per firmar sentències de mort. Durant el franquisme se’n van ordenar cent vint-i-sis. Catorze per afusellament i cent dotze per garrot vil. A María Casado li convindria que en comptes d’enviar petons li enviessin a ella una mica de documentació històrica.

Més continguts de