El pitjor de la campanya de Madrid

S’HA ACABAT la campanya electoral madrilenya i, vista des de Catalunya, ha proporcionat moments entendridors. Pablo Iglesias ha afirmat que a Espanya s’ha normalitzat el feixisme. Sí, des de 1936, concretament. Els mitjans han lamentat que Ciutadans no hagi pogut ser aquell partit regenerador que prometia ser. L’única regeneració que li recordem va ser la de la crispació. Pedro Sánchez va posar veu d’angoixa en un míting per revelar-nos una veritat dolorosa: resulta que Vox no és un partit normal. Fa quatre dies era, segons les seves pròpies paraules, un partit d’estat. I finalment, Díaz Ayuso. La seva aportació al pensament polític contemporani és que la llibertat consisteix a fer el que et doni la gana, una afirmació per la qual no crec que la convidin a inaugurar el curs acadèmic de cap escola de pedagogia, però amb la qual segurament guanyarà unes eleccions. I això és el pitjor de tot, que una política així pugui guanyar la presidència de Madrid, governar amb Vox i somiar en la Moncloa. I aquesta baixada de nivell, d’entendridora no en té res.