BON DIA

El planeta dels fràgils

Ja fa deu mesos que l’ésser humà apareix representat con un animal vulnerable

Des de finals d’any la televisió s’ha omplert d’imatges de persones grans i de sanitaris amb la màniga arremangada i el braç nu rebent la punxada de la vacuna contra el covid-19. Mesos enrere, sovintejava la imatge d’un pacient a qui remenaven el nas amb un bastonet (fa més angúnia de veure el bastonet en acció que la punxada), i de tant en tant, entre ombres i pixelats, també hem vist pacients a l'UCI, immòbils, connectats a un respirador. Ja fa deu mesos que l’ésser humà apareix representat com un animal vulnerable, que viu amb la boca tapada, malfiant-se del contacte social, mirant d’escapar del contagi d’un virus que ha matat vora 1,9 milions de persones a tot el planeta. I n’hi ha per a dies, de tanta fragilitat. De fet, mai no hem deixat de ser fràgils, però ara que se’ns ha fet tan evident, ¿la humanitat pot repensar la seva relació amb els límits físics, econòmics i morals?