FLISTFLAST

El poema de Nadal del PSC

Ja arriba. El Nadal funciona com un algoritme. És pur big data. Exacte. Precís. Pam! Cada any Jesús neix amb cesària programada per un engranatge ancestral, complex, enrevessat, inexplicable, mogut per hàmsters metafísics corrent atrapats dins de milers de boles bucle de plexiglàs transparent, lluminós, nítid. Mai falla... “Ai, aire d’aquesta nit! Dins la teva covardia i en la gira del teu llit, home nafrat de cada dia, tremola el mot que el llavi no diria; hi ha una estrella que anuncia dins l’aire d’aquesta nit! Una estrella!…” Aquest any el Poema de Nadal, l’anunci, l’estrella, el neó, el naixement, el comptador de la llum, ens el porta el PSC (Partit Sempre amb Combustió). Jesús és nat amb un llançaflames.

El PSC dC (abans del naixement de Crist dit Partit dels Socialistes de Catalunya) fa néixer al seu congrés un embrió que portarà canvis revolucionaris a la Terra. I tots diem: “Al·leluia, el bebè per fi ha sortit de la placenta tropical amb daiquiri”. Al·leluia, germans. Ja era hora. Per fi algú ha obert el tema de la immersió lingüística a l’educació. Al·leluia. I preguem. I ens agafem com ferro roent a l’homilia, a les paraules santes, al dogma que predica, defensa, ratifica, signen els neosocialistes neocatalans: cal flexibilitzar la immersió per adaptar-la a la realitat sociolingüística de cada centre, cada poble, cada granja de criatures. Ja coneixeu la Matrix lletania del PSC dC: si als nens de Santa Maria de les Estovalles Refregides de Dalt els fa falta més castellà perquè van xutats de català, doncs fot-li. I si els nens de Santo Baudilio del Llobregat Rojo Pimiento van curts d’armilla de català perquè van inhalats de castellà, doncs fot-li. I nosaltres, pecadors, tornem a repetir: “Al·leluia!” Perquè aquest Jesús que fa néixer rostisseria in vitro el PSC dC és una benaventurança que esperàvem: si la flexibilitat es fa a l’escola, que és el bressol establia de la societat, també es podrà fer a més llocs, espais, edificis, pisos, xalets, urbanitzacions, oi?

Al·leluia! Si a partir d’ara parirem, com conills assilvestrats, criatures flexibilitzades, elàstiques, adaptables lingüísticament, suposem que el PSC dC també ens està assenyalant, com estel elèctric, el rumb dels anhelats canvis socials a Catalunya, i que el mateix es farà amb les llengües poc flexibles i justes als jutjats, jutges, sentències judicials... I als mitjans de comunicació que cada català rep terra-mar-aire-neurona-sang en omnipresent i omniscient castellà... I als comerços, a l’atenció al públic, a la retolació, a l’etiquetatge de productes, al cinema, a les joguines, a les hipoteques, als contractes, als telèfons mòbils, a la informàtica, als congeladors, les broques, la banca, la pornografia, el crim, l’esoterisme, el més enllà... A tot. I a tot arreu. Tenim fe. Molta. Volem ser flexibles. Volem un país de mal·leables ciutadans 4x4. Volem catalans dúctils, dilatables. Volem ser plastilines de la llengua. Volem ser energètics, transformables, drag queens del múscul, transvestits de la parla. Ho volem a tothora i a tot arreu. Som creients. I la fe mou muntanyes, aranyes, castanyes, pelacanyes, les espanyes...

Ara que ha nascut el Jesús del PSC dC, ara que se’ns ha anunciat l’estel navalla suïssa idiomàtic amb piles, sense piles, solar, atòmica, eòlica... Ara volem que els neosocialistes neocatalans ens diguin com faran tot això. Ara volem el miracle, els miracles. Volem saber, tocar com en aquesta, segons ells, Espanya nació de nacions, meló de melons, pollastre de pollastres, es farà aquest miracle de Jesús vingut a la terra promesa. Esperem amb candeletes el prodigi, el fet sobrenatural, no fos cas que Jesús, per falta de flexibilitat, adaptabilitat, comprensió, realitat, naturalitat se’ns morís a les mans i a la boca.