La polèmica 'Marató contra la pobresa'
Si l'objectiu de La Marató contra la pobresa organitzada per TV3 i Catalunya Ràdio era generar debat, la recaptació ha estat un èxit. Fins ara existia total unanimitat amb les maratons de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que demanaven solidaritat i diners per investigar malalties. A favor, naturalment. En canvi ara hem assistit a un debat crispat i, en casos extrems, amb mala folla. D'entrada, la guerra de vídeos. A l'oficial de les cadires (http://www.tv3.cat/maratopobresa/ videos/espot) n'hi va sortir un d'alternatiu (http://www.youtube.com/ watch?v=u4hyHHLtjf4), presentat davant de l'opinió pública amb frases d'impacte com "sobren capitalistes i sobra la violència que els empara" o "la pobresa és intrínseca al capitalisme". I després, tota la resta, inclosa l'aparició en escena de la guerra entre mitjans. Mentre que TV3 convertia La Marató i el tema de La Marató en notícia destacada en cada un dels seus informatius, el Grupo Godó la despatxava ahir amb (exactament) 125 paraules a La Vanguardia . La nit i el dia.
La Marató ha confrontat dos models ideològics, en alguns casos, cal dir-ho, atiats des de plataformes pròximes a partits polítics (ei, des dels dos bàndols). Simplificant seria "solidaritat en un moment extrem" contra "menys caritat i més solucions". L'etern debat de la model que se'n va a l'Àfrica a fotografiar-se amb nens malalts o pobres. Pels uns es tractarà de sortir a les revistes de mig món fent-se publicitat ella i fent publicitat dels modelets que llueix. Pels altres serà l'única manera que la causa solidària aparegui a les revistes de mig món. I ara vostè em preguntarà: "Escolti, i vostè què en pensa, senyor articulista? Mulli's". Doncs miri, sap què li dic? Que per a cada una de les dues opcions tinc tres mil arguments a favor i tres mil més en contra. Això sí, el dia que prengui partit, serà una decisió personal, i no política ni empresarial.
