La política del Banc d’Espanya a Catalunya
Tria J. M. CasasúsLa Memòria de la Cambra de Comerç de Barcelona per al 1924, que s’acaba de publicar, (excel·lent com de costum), ens donarà motiu per a diversos comentaris. El primer d’ells el dediquem a la política del Banc d’Espanya. La seva sucursal a Barcelona tenia un compte corrent de 216 milions i mig de pessetes, les quals, entre parèntesis, no donen a Barcelona cap interès. [...] Però, així i tot, la importància del Banc d’Espanya en la vida bancària de Catalunya es veu ben clara. Més clara es veurà encara si la comparem amb la de Bilbao, on hi ha en compte corrent a la sucursal del Banc d’Espanya 7.220.000 pessetes. [...] A la sucursal de Barcelona, com he dit, el públic té dipositats en compte corrent 216 milions i mig de pessetes; en crèdits oberts i no utilitzats, la nostra clientela té en la sucursal esmentada 138 milions de pessetes. Si s’afegeix a aquestes dues xifres la cinquena part de l’excedent de la circulació fiduciària (car el compte corrent de Barcelona és més de la cinquena part que tots els comptes corrents d’Espanya plegats), restaria per a ésser aplicada a Barcelona, una massa no menor de 800 milions de pessetes. Per a veure com procedeixen, en canvi, en altres sucursals, no cal observar sinó que, mentre Barcelona té menys de 300 milions de pessetes en crèdits concedits, Bilbao, la importància del compte corrent de la qual ja ha estat indicada, té en 1924, 1.229 milions de pessetes. I cal advertir encara, que aquesta situació no millora, ans, de 1923 a 1924, la diferència de tractament s’accentua, essent en 1924 els crèdits concedits a Barcelona inferiors als de 1923, i els crèdits de Bilbao, en canvi, superiors als de la mateixa data. [...] Cal tenir present, per tal de plantejar el problema amb tota objectivitat, que a Bilbao es fan moltes operacions que tenen el seu origen en altres regions d’Espanya pels avantatges tributaris que té aquella província. Això vol dir que no és pròpiament la província de Biscaia la deutora del Banc d’Espanya, per tota la quantitat que deu la sucursal, sinó altres províncies espanyoles que fan les seves operacions a través d’aquella banca. Però és, per altra banda, donar facilitats extraordinàries pel seu desenrotllament a la banca d’aquell país, en perjudici de la banca domiciliada en altres llocs d’Espanya. [...] En resum: Catalunya, com sempre, és la més forta productora de capitals de totes les regions d’Espanya. Aquests capitals són aplicats a la resta d’Espanya en part, per la nostra banca, sota la nostra direcció i cobrant-ne un interès adequat. Són les emissions fetes a la plaça de Barcelona d’accions i obligacions per serveis públics o entitats que tenen el seu radi d’acció fora de Catalunya. Però hi ha una altra part, que és potser la més important, que a través del drenatge el Banc d’Espanya s’aplica a empreses fora de Catalunya, sense interès per a nosaltres i sota la direcció d’altres. [...] Com seria possible d’evitar aquest èxode de capital sense interès? [...]
