“En aquest tipus de format, l’important és l’actitud”

LA POLÍTICA s’ha convertit en comunicació política i la comunicació política s’ha reduït a una baralla diària com aquelles dels còmics, plenes de “Pam!” “Nyaca!” i “Pinyau!”, tot ben contundent i empaquetat perquè el tuit o el vídeo surtin rodons. Aviat, quan la dreta nacionalista espanyola (valgui la redundància) agafi el micròfon, en comptes de discursos faran duels de rimes, perquè aquí el que no esclafa l’altre no guanya. I allà on no arriba la paraula, que hi arribi la imatge. Per això Rivera s’enfot dels altres des del seu escó en comptes d’escoltar, i Arrimadas se’n va a Amer i Waterloo com si fos un navy seal a la captura de Bin Laden. Com ja li va dir el seu assessor, no cal que s’esforci perquè l’entenguin quan parla, la qüestió és que la vegin amb el somriure desafiant, el verb atropellat i, sobretot, que no s’hagi oblidat de prendre la pastilla de la mentida. I amb aquesta actitud, a fer carrera a Madrid.