La política de la por
TRUMP. En l’última campanya electoral als Estats Units un anunci dels republicans mostrava el fotoperiodista James Foley — el primer nord-americà executat per l’Estat Islàmic — de genolls davant el seu botxí just abans del degollament. Sobre la imatge hi apareixia escrit: “Les amenaces terroristes creixen. Estem segurs? Estem protegits?” L’anunci va ser durament criticat i retirat de la pantalla però el missatge va quedar en la retina i en el discurs polític.
Donald Trump no és només una caricatura del multimilionari racista, cruel, maleducat i incorrecte que vol ser. És l’expressió màxima d’aquesta política que explota la desconfiança, la mentida interessada i la por. Trump criminalitza els immigrants, defensa la tortura, reprodueix rumors que alimenten la xenofòbia i proposa segregacions — com la seva idea d’obrir un registre de tota la població musulmana dels Estats Units —. I cada nova percepció d’amenaça, des dels atacs jihadistes del 13 de novembre a París fins als últims assassinats racistes als Estats Units, ha fet créixer la seva popularitat a les enquestes (malgrat que tots els aspirants republicans s’oposen al control de les armes). Trump és el candidat de l’Amèrica que se sent atacada, des de l’exterior i des de l’interior.
Un sondeig recent del Washington Post assegurava que el 83% dels nord-americans creuen que els Estats Units seran l’objectiu d’un atac mortal ben aviat (10 punts més que en sondejos anteriors). La mateixa enquesta deia que la meitat dels votants del Partit Republicà són partidaris de no permetre l’entrada de refugiats de la guerra de Síria i d’expulsar tots els immigrants sense papers. “Jo no jugo amb la por -deia ahir Trump-, jo jugo amb el sentit comú, i tenim un problema”.
LE PEN. És la mateixa retòrica que ha fet créixer l’extrema dreta a Europa. La por a l’altre i a la nostra vulnerabilitat. La política de les emocions i de la intolerància té avui una guanyadora indiscutible, Marine Le Pen, la líder del Front Nacional francès, reforçada per uns resultats històrics en la primera volta de les eleccions regionals celebrades aquest diumenge a França. L’extrema dreta s’imposa en una campanya contaminada per la sensació d’inseguretat, pel dia després dels atemptats de París i per les obsessions de Le Pen, que adverteix del perill que “la xaria reemplaci la Constitució” francesa.
Fa temps que Le Pen va saber detectar les pors dels francesos, va identificar nous culpables i ha portat aquest discurs a l’extrem per oferir, a canvi, receptes radicals i simples, que han acabat entrant en l’agenda política dels seus contrincants. El Front Nacional s’ha imposat en unes eleccions en què el 80% dels electors es declaraven “enfadats”.
AMENACES. El terrorisme espanta pel que té de cruel, d’arbitrari, d’inesperat. Hi ha una por que és racional i una altra que s’alimenta d’explotar el pànic a tot el que no podem controlar.
El món d’avui encara viu sota les conseqüències de la doctrina de la por i la revenja oficialitzada després dels atacs de l’11 de setembre del 2001. I sobre aquell llegat de la “guerra contra el terror” s’està construint ara una nova aliança per la seguretat interior i l’atac a les amenaces exteriors. Escenificacions militars per amagar debilitats polítiques i falta de visió estratègica.
¿Com es pot superar la política de la por en una època d’inseguretat? La por és primitiva. És un mecanisme valuós si ens posa en alerta però perillós si ens domina, ens arrossega i trastoca la nostra percepció del risc o del perill. L’amenaça més gran que tenim avui és que aquests demagogs de la por s’hagin convertit en els intèrprets de la realitat.
