La por a la no unanimitat

Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol, diu que iniciatives com la llei de consultes "suposen una amenaça per a l'estabilitat de l'Estat" i que "la portaran al Tribunal Constitucional si ho consideren oportú". Això ha fet que la seva homòloga catalana, Joana Ortega, lamentés que "l'executiu espanyol consideri una «amenaça» una llei de consultes recentment aprovada pel Parlament de Catalunya". Ortega considera que per aconseguir estabilitat el que cal és "no menystenir ni menysprear Catalunya".

Té tota la raó l'Ortega. Però també té raó la Sáenz. La llei de consultes és una amenaça per a l'estabilitat de l'Estat, perquè l'Estat, ara mateix, manté una estabilitat fictícia. L'Estat, com la monarquia o com el programa Entre Morancos y Omaitas , s'aguanta gràcies a l'opacitat i el màrqueting i, per tant, val més que no ens preguntin si ens excita gaire. De fet, no és la llei de consultes el que desestabilitzaria l'Estat, sinó segons quina consulta se'ns fes. I de fet, no és la consulta que se'ns fes, sinó la possible resposta a aquesta hipotètica consulta.

Sempre hi ha aquell ciutadà del món que, mentre fuma amb el cap tort, et revela que "si fessin un referèndum per la independència de Catalunya i per abolir la monarquia sortiria que no". I aleshores caldria preguntar-se de què té por l'Estat. I la resposta és que cap pare de família vol perdre la il·lusió de la unanimitat. Jo tenia un veí que al llit era un desastre i a la feina més. El mantenia la dona. (Notin que vaig de cara a la paràbola.) Els dissabtes feien allò que se'n diu l'amor. (Ho sé perquè els sentia.) I ell es queixava que ella no hi posava ganes. Suposo que pertànyer a un Estat és el mateix que fer l'amor amb el meu veí. No només no te'n pots escapar, sinó que a sobre t'exigeix que facis veure que et mors de gust.