Pep Subirós
17/11/2011

Qui té por del CCCB?

3 min
Qui té por del CCCB?

La brama que des de fa dies circulava pels cercles culturals de la ciutat ha deixat de ser un rumor per confirmar-se com a notícia: l'etapa de Josep Ramoneda com a director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, més conegut com a CCCB, finalitzarà el 31 de desembre pel relativament asèptic procediment de no renovació del seu contracte.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

¿Estava cansat, en Ramoneda? ¿Volia plegar? ¿Se li havien acabat les idees per seguir fent del CCCB una entitat cultural d'una vitalitat fora del comú? Ben segur que no.

Aleshores, ¿potser hi ha hagut, per part del consorci que governa el centre -format per representants de l'Ajuntament de la ciutat i la Diputació provincial- algun procés seriós de reflexió que aconselli canviar l'orientació seguida des de la seva creació i que, per tant, aconselli substituir el seu màxim responsable? Si és així, seria molt interessant conèixer quina avaluació se'n fa, quins errors s'hi detecten i quins canvis es proposen. I caldria anar amb compte, penso, perquè uns interessos conjunturals de baixa volada no fessin malbé el que em sembla una experiència única de creació, difusió i sensibilització cultural.

Perquè, amb la perspectiva que ens dóna una trajectòria de 15 anys, i en un sector tan procliu als personalismes i a les enveges, em sembla de justícia reconèixer a Josep Ramoneda i a tot el seu equip el mèrit d'haver definit i fet realitat un espai multidisciplinari on conviuen i es reforcen mútuament tota mena de gèneres i propostes culturals sobre els grans temes del nostre temps, des de grans exposicions fins a festivals de música, cinema o literatura. Són propostes que atrauen públics ben diversos i que inclouen conferències, seminaris i debats de format relativament petit, alguns vinculats a programes universitaris, la majoria concebuts al mateix centre. També és seu el mèrit d'haver acollit i donat suport al naixement i desenvolupament d'iniciatives que han marcat un abans i un després en el seus camps respectius, com ara el Sónar, l'OVNI i el Kosmopolis, per citar només algunes manifestacions creatives que avui són cites de referència a escala continental. És seu, també, l'encert de no haver ignorat el seu entorn urbà immediat, el barri del Raval, sinó d'haver endegat o apadrinat nombrosos projectes que s'han fet ressò dels problemes del barri i també de la seva enorme riquesa i vitalitat social i cultural. En aquest esforç s'emmarca la realització del somni inicial de transformar les ruïnes de l'antiga Casa de la Caritat en un centre cultural de nou tipus, atent al batec de la vida real, obert al pensament crític i a la creativitat en totes les seves manifestacions, però lluny del freqüent solipsisme de bona part de l'art contemporani. És seu, finalment, el mèrit d'haver dirigit de manera eficaç aquesta aventura i d'haver convertit en pocs anys el nou centre en una institució cultural de referència, reconeguda i envejada molt més enllà de les nostres fronteres.

Esclar que potser és precisament aquest treball ben fet el que ara es gira contra el mateix Ramoneda i el CCCB, és a dir, el d'haver creat una entitat massa llaminera per aquells per a qui la política cultural és, fonamentalment, un instrument al servei de la lluita política partidista de baixa volada.

Perquè, si no s'explica quin és el problema -si és que hi ha algun problema-, es dóna la impressió que l'única raó per prescindir d'en Ramoneda i, previsiblement, replantejar l'orientació general del CCCB, és que es tracta d'una persona independent i amb criteri propi, com acrediten els seus articles setmanals a la premsa escrita; algú que ha apostat sempre per la veritat i la dignitat, tant contra la demagògia populista com contra el servilisme envers els poderosos; que ha estat a favor del compromís cívic contra la inhibició fomentada per un sistema econòmic i polític que s'esmerça a mantenir els ciutadans com més allunyats i indiferents millor pel que fa als assumptes públics.

És d'esperar que els nous responsables polítics que governen el consorci del CCCB després de les darreres eleccions autonòmiques i municipals no vulguin posar al capdavant algú sense altres mèrits que una fidelitat política provada i reencaminar el centre com a aparador d'una cultura local que es va tancant en ella mateixa.

En moments com els actuals són més necessaris que mai espais de reflexió i discussió que gosin qüestionar la submissió del pensament i de la política a la voluntat dels "mercats" -però què i qui són els mercats?, qui s'hi amaga al darrere?, a qui representen?, de què ens estan parlant?-. Espais que aprofitin la crisi per replantejar-se seriosament el model de societat que hem creat -i que ara ens passa factura- i que obrin perspectives de canvi de rumb socioeconòmic i de regeneració democràtica. Per això prescindir ara de Josep Ramoneda i malmetre el capital cultural acumulat i socialment disponible al CCCB és un luxe absurd i, possiblement, una greu irresponsabilitat.

stats