El port com a oportunitat
Darrerament s'ha parlat molt de la necessitat de recuperar una part del port per a l'ús ciutadà a la zona on hi ha les terminals. La idea es va tornar a posar a sobre la taula per part del nou equip de govern de la ciutat en plena campanya electoral i, tot i les crítiques sobre el projecte presentat, sembla que la proposta té la virtut d'haver engegat la polèmica i ha aconseguit un cert consens en el fet que cal fer alguna cosa en aquest punt.
Ja fa anys que Barcelona ha iniciat un procés d'obertura al mar amb actuacions com la Vila Olímpica, l'arranjament de la platja de la Barceloneta o, més recentment, el perllongament de la Diagonal amb el soterrament de la depuradora al Fòrum. Dins d'aquest procés de recuperació s'emmarca també l'operació engegada als anys vuitanta al Moll de la Fusta i al moll d'Espanya en una operació molt discutida en aquell moment per la implantació d'un centre comercial en aquell punt, el Maremàgnum, però que vista en perspectiva va significar la recuperació històrica per a l'ús ciutadà d'aquella zona del port.
El port de Barcelona ha experimentat en els darrers deu anys una gran transformació amb el desviament del Llobregat, l'allargament del moll de l'Est i l'obertura de la nova bocana, entre altres actuacions que culminaran amb la nova zona de contenidors al moll Prat, que multiplicarà el seu potencial com a motor econòmic per a la ciutat. Aquest fet va desplaçant a poc a poc el seu centre de gravetat cap al Llobregat, de manera que en un futur molt proper podria obrir a la ciutadania els molls més urbans sense por de comprometre'n el funcionament. Des d'aquest punt de vista són una pena les barreres que s'han aixecat a prop del World Trade Center per delimitar la zona ocupada per les terminals que impedeixen l'acostament de la gent al mar en un punt que es podria convertir molt fàcilment en un espai públic d'una gran qualitat paisatgística pel contacte amb l'aigua i el moviment dels vaixells.
A tot això s'hi suma el problema de la ronda Litoral, que genera unes trinxeres que obstaculitzen la necessària transparència del flux ciutadà que vol arribar al mar, especialment a la plaça de la Carbonera. Hem de recordar que en el tram del Moll de la Fusta aquesta via genera molts problemes per la seva estretor, els radis forçats dels seus girs i l'absència de vorals. L'anterior consistori ja va plantejar una proposta de traslladar uns metres la ronda per soterrar-la just a la línia de mar, de manera que evités aquestes interrupcions de l'espai públic i a la vegada permetés alliberar espai per a un veritable passeig de litoral obert al mar. Els enginyers diuen que aquesta solució és senzilla i possible.
Si això es portés a terme i es complementés amb la transformació d'alguns dels edificis de primera línia, com l'edifici d'Hisenda o el de la Duana, en espais actius d'utilització ciutadana que permetessin plantes baixes permeables, aconseguiríem obrir la ciutat al mar en una zona molt cèntrica i transformaríem el Paral·lel en una via estratègica d'entrada a la ciutat per a tots els turistes que arriben amb els creuers, i recuperaríem com a zona d'oci tot aquest sector geogràficament tan privilegiat.
De ben segur toparem amb l'Autoritat Portuària, que té competències en aquest àmbit i que molts cops confon l'autonomia amb l'autisme, que veurà amb moltes reticències cedir a l'ús ciutadà aquests molls, tot i que probablement també en sortiria beneficiada pel potencial comercial del nou espai públic. Però això no ens ha de fer por, ja que res pot aturar la voluntat de tota una ciutat com Barcelona. Fa uns dies Carles Capdevila comentava en aquestes pàgines ("Si fos fàcil no ens pagarien per fer-ho") que en moments de crisi com el que estem vivint val més que concentrem els nostres esforços en projectes veritablement ambiciosos. Aquest ho és, sens dubte, i deixeu-me dir als escèptics que, per a una ciutat que ha aconseguit treure el tren de davant la platja i soterrar una de les infraestructures més grans de la ciutat com és la depuradora del Fòrum, això que ve ara no és res.
