El pòsit centralitzador també afecta les ONG
Cada any, més de la meitat dels catalans posen la creu en la casella social de la declaració de l'IRPF. Volen que un 0,7% dels seus impostos es dediquin a finançar programes socials, de cooperació internacional o de protecció del medi ambient. Els diners recaptats, 267 milions el 2011, es redistribueixen entre diverses entitats que són les que apliquen els programes. Fa poc una sentència del Tribunal Suprem va atorgar a Catalunya -i de retruc a la resta de comunitats autònomes- la gestió d'aquest fons perquè té la competència sobre l'acció social.
La sentència va ser molt aplaudida per les entitats catalanes. No en va, un informe de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya mostra com un 64% dels fons estatals van a parar a entitats que actuen en tot el territori, i que són habituals les traves del govern central a l'hora d'impedir que les ONG autonòmiques o locals -més petites però sovint més arrelades al seu entorn- accedeixin a aquests recursos.
La sentència, però, ha provocat la reacció de les entitats amb seu a Madrid, agrupades des de fa poc en una Plataforma del Tercer Sector. Segons aquest col·lectiu, el fet que la decisió passi a les autonomies no assegura la gestió adequada dels fons. Temen que els governs autonòmics en crisi utilitzin els diners per a altres fins o els comptabilitzin com a seus en el pressupost quan -diuen- són fons finalistes i complementaris de les ajudes públiques.
Això podria ser preocupant si fos cert, però encara ho és més la desconfiança amb la feina que es fa des de les administracions més properes al ciutadà. L'acusació revela un pòsit centralitzador i prepotent que sembla amagar la por de perdre la seva part de pastís. I això és trist, perquè estem parlant de com millorar la gestió del suport als col·lectius més necessitats, però també és molt injust si tenim en compte que Catalunya només rep un 14% del fons socials de l'IRPF i, en canvi, la seva aportació és del 25%.
