24/07/2016

Una pràctica absurda i molesta

2 min

Estàs mirant la televisió. Arriba el moment dels anuncis i, de cop i volta, el so és insuportable. Qui ha apujat el volum?, preguntes. Ningú. Resulta que les cadenes de televisió i els anunciants, tot i els intents del govern i la UE per eliminar aquestes pràctiques, apliquen nivells de so més elevats durant les pauses publicitàries.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Vegem quin absurd. En primer lloc, quan un està davant del televisor té el volum d’acord amb el seu gust, preferències, entorn familiar, contaminació acústica i oïda o sordesa, de manera que pugui sentir el que s’està dient. Ningú mira la televisió amb un volum que no li permeti sentir-la bé! Emetre publicitat apujant decibels parteix d’una hipòtesi errònia: donar per fet que tots i cadascun dels aparells estan massa baixos. Doncs no senyor, estan exactament i precisament al nivell adequat de cada espectador. Per què dimonis augmentar-lo?

Però hi ha un segon absurd encara superior. Apugen el volum d’una manera tan desagradable que la pràctica majoria de gent agafa el comandament a distància i posa el televisor... en silenci! No és que abaixi una mica el so per deixar-lo com estava abans, no. És que, senzillament, anul·la el so i així s’estalvia haver de sentir els anuncis.

És a dir, que una mesura destinada a aconseguir més atenció publicitària desemboca en una pèrdua absoluta d’impacte. Mantenir el volum seria el més efectiu, perquè augmentaria la probabilitat que els espectadors deixessin el televisor igual i sentissin la resta, igual que estaven sentint el seu programa.

Ja no parlo de la molèstia que suposa haver d’agafar el comandament cada deu minuts per anar regulant el volum. És una manca d’educació i de respecte de cadenes i anunciants. És un absurd per a tothom. Excepte per als fabricants de piles.

stats