16/05/2012

Una pregunta sense importància

2 min

Segons el ministre Montoro, la culpa que la prima de risc espanyola hagi arribat a nivells saturnals és de la nefasta herència rebuda del govern anterior i de la catastròfica situació de Grècia, sense oblidar el comportament lamentable de les autonomies que (com Catalunya) s'entretenen a debatre irresponsablement sobre pitos i flautes, flautes i pitos, nya nya nya nya nya (transcripció literal de les declaracions exhalades dilluns pel ministre a Barcelona). Segons M&M's (és a dir, Mas i Mas-Colell), la culpa de la tercera generació de retallades del govern de la Generalitat és de la falta de paraula del govern d'Espanya, unida a la catastròfica situació de Grècia i, evidentment, a la nefasta herència rebuda del govern anterior.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Segons François Hollande, molt gojós en el paper de l'únic socialista viu a Europa, la culpa del moment (extremament delicat) que travessa França és de la nefasta herència rebuda del govern anterior, així com d'una política europea mal dirigida (la dirigia, ehem, juntament amb Frau Merkel, el govern francès anterior) que ha desembocat en la catastròfica situació de Grècia: per fortuna, podem donar gràcies a Robespierre que ara ell s'hi arremanga per posar-hi solució. Segons Frau Merkel, la culpa del moment (extremament delicat) que travessa la zona euro és dels estats que no compleixen la seva paraula, de les autonomies irresponsables, de la catastròfica situació de Grècia (deguda, ehem ehem, a la mal dirigida política europea que ella es disposa a dirigir millor en companyia de monsieur Hollande) i de l'economia especulativa, els productes de la qual ara cal emmagatzemar en bancs dolents .

Segons els bancs no catalogats com a dolents , fills i germans dels mercats, la culpa que hi hagi bancs dolents és de la catastròfica situació de Grècia i de la nefasta herència rebuda dels governs haguts anteriorment a la zona euro, que van avesar la gent a viure per damunt de les seves possibilitats. I per cert, els governs (anteriors i actuals, i fins i tot els no-governs, com el de la catastròfica Grècia) coincideixen amb els bancs (i els mercats) a culpar la gent de la nefasta herència rebuda, per haver-se avesat a viure per damunt de les seves possibilitats. Per la seva banda, la gent culpabilitzada segueix votant governs susceptibles de deixar una herència nefasta (fins i tot d'extrema dreta, com a la catastròfica Grècia), mentre presenta la moda indignada de la primavera-estiu d'enguany (la de l'any passat va consistir, entre altres coses, a intentar presentar les seves reivindicacions a un caçador d'elefants anomenat Joan Carles). Mentrestant, els líders dels indignats es fan un fart de concedir entrevistes per explicar que ells no són els líders dels indignats , que encara queda molta lluita per fer (moltes entrevistes per concedir) i que la culpa és de tots els anteriorment citats.

Només una pregunta sense importància: quant temps ens queda per traure els quatre rals que ens queden del compte del banc i fotre'ls sota una rajola?

stats